Borrell: Trump ha subestimat l’Iran

Qualsevol versió sobre com Trump va prendre la decisió d’atacar l’Iran, liquidant les tres quartes parts de la seua dirigència en un sol bombardeig, esgarrifa. Hi havia una negociació oberta i una cita per prosseguir el diàleg de pau dilluns vinent, però dissabte es va massacrar aquesta reunió amb el més notable del règim. Van sobreviure pocs, entre els quals el fill de Khamenei, el nou líder, Motjaba, segurament malferit i desfigurat perquè encara no se l’ha vist.

Segons Trump, ell es trobava amb el seu gendre –segueixin la pista a aquest home– quan van tenir el pressentiment que l’Iran volia atacar per sorpresa, per la qual cosa van decidir avançar-se. Segons Josep Borrell, ex-Alt Representant de Relacions Exteriors i Seguretat de la Unió Europea, l’espionatge israelià va detectar aquesta reunió i també l’excepcionalitat dels seus assistents, per la qual cosa es disposava a atacar però els Estats Units no van voler quedar-se’n fora. En el primer supòsit, començar una guerra com aquesta per un pressentiment, esgarrifa. En la segona hipòtesi alarma la necessitat de protagonisme per sobre d’una altra consideració.

Però el problema és ara com sortir de l’Iran. No hi ha pla de sortida, com no n’hi havia d’entrada. “Els Estats Units saben començar guerres, però no acabar-les”, afirma Borrell, que afegeix que “des de la Segona Guerra Mundial, no n’han guanyat cap; ni Vietnam, ni Afganistan, ni cap altra”. Amb la seua enorme capacitat analítica i una gran habilitat comunicativa per fabricar titulars, Borrell va disparar míssils dialèctics sense treva en una hora llarga de conversa davant de professors i alumnes de Next Educación a Madrid, públic al qual s’havien afegit representants de dotze ambaixades i diversos organismes i empreses, mentre que gairebé 700 persones ho seguien online. “Trump devia pensar que l’Iran seria com Veneçuela, però van acabar amb tots els que podien protagonitzar una transició com Delcy Rodríguez. Tots morts. No va calcular bé la resistència de l’Iran. Com Putin, que va pensar que en un parell de setmanes prendria Kíiv i ja porten quatre anys de guerra a Ucraïna.”

El testimoni de Borrell no té preu, sobretot quan va explicar que va conèixer el gendre de Trump el 2018, Jared Kushner, qui es va definir com “un home de negocis i no un polític”. Ja aleshores li va parlar de Gaza i dels seus projectes immobiliaris a la terra que ocupaven els palestins. Res del que passa ara en aquest drama no sembla que sigui improvisat ni casual.

Preguntat Borrell sobre el “No a la guerra” de Pedro Sánchez, va ser clar: “Va avançar l’anàlisi que la guerra portaria a una crisi econòmica mundial. I si considera que aquesta guerra és il·legal, no hi ha de contribuir.” Coherent o contradictori l’enviament de la fragata més moderna de l’Armada espanyola per defensar Xipre? Coherent. Xipre no és membre de l’OTAN però sí de la Unió Europea i al Tractat de la Unió (vegeu l’article 42 punt 7) queda clar que, si un integrant és atacat, la resta estan obligats a defensar-lo “amb tots els mitjans a l’abast”.

No va estalviar crítiques a la presidenta Ursula von der Leyen que la setmana passada, sense anar més lluny, va fer un parell de patinades sobre la defensa del dret internacional. “A Europa hi ha massa confusió institucional”, va sentenciar, ironitzant sobre aquella frase de Henry Kissinger, secretari d’Estat amb Nixon quan va dir que “el problema de parlar amb Europa és que no se sap quin és el seu número de telèfon”. Seguim igual o similar.