Any nou, vida nova

En una paret de la Casa Andalusí de Còrdova hi ha una frase d’Ibn Burd al-Asgar: “Quina meravellosa condició la del càlam; beu la foscor i mostra la llum.” La frase ha sobreviscut. La casa i el llibre que la contenia varen ser cremats mantes vegades. Tot i els llibres que des de llavors, uns i altres, han cremat a conveniència, la vida s’obre pas inexorablement. Des de les cúpules religioses fins a les altes jerarquies, tots els poders del món han cremat llibres. Els llibres del coneixement nou, de les inquietes mirades, de l’imaginari i de les creences dels altres han cremat. I també –i sovint junt amb els llibres– els seus autors, els atents lectors i fins i tot els santuaris que els guardaven. Els llibres serveixen d’altaveu perquè molts sentin la remor o l’ensordidor del seu crit. Sovint un crit de llum i saviesa i, desgraciadament també, el xiuxiueig de les falses veritats que mantenen la foscor de la tinta malgastada en transmetre falsedats de conveniència. Amb les noves idees que contenen els llibres s’estableix la conciliació impossible entre les veritats de la raó i la ciència, en conflicte permanent amb les veritats revelades. Una autoritat derivada de la lectura, la reflexió, l’estudi i la ciència xoca inevitablement amb una altra autoritat derivada de l’exercici de l’ús i l’abús del poder. Segles enllà, Baruch Spinoza, un jueu sefardita, escriu: “El gran secret del règim monàrquic i el seu màxim interès consisteixen a mantenir enganyats els homes i a disfressar, sota l’enganyós nom de religió, la por amb què se’ls vol controlar, perquè lluitin per la seva esclavitud, com si es tractés de la seva salvació, i no considerin una ignomínia, sinó el màxim honor, donar sang i ànima per orgull d’un sol home.” En el racó de l’Ermengol de 2008 veiem com un jove entra al col·legi passant per un arc de seguretat amb la prohibició del mòbil. En veuran un altre en què un pagès omple una copa de xampany en el sortidor de la gasolinera. O el del capellà i l’escolanet, que fan comptes de les oracions i els litres d’aigua que es necessiten per al miracle que solucioni la sequera. La genialitat de l’Ermengol no ha perdut vigència. Nosaltres brindarem per l’any nou i vida nova i la realitat continuarà com una bufetada de present.