La simulació

Els socialistes, artistes de la simulació, saben que la societat gaudeix més dels miratges que de la trista realitat. En el traspàs de rodalies, el govern afirma que cal mantenir-ho com una filial de RENFE, per respecte als drets laborals. Menteixen, perquè saben que l’estatut dels treballadors els els garanteix després del traspàs. Recorden les reivindicacions de la policia espanyola, respecte als mossos? S’afirma que per gaudir dels certificats internacionals de seguretat viària, cal mantenir rodalies dins de RENFE. Esfereïts ens vàrem quedar els usuaris de Ferrocarrils al descobrir que viatgem sense seguretat internacional. Tranquils, era una segona mentida. S’afirma que en la nova empresa mixta decidirà la Generalitat. En la lletra grossa del “traspàs” s’assegura que caldrà majoria qualificada per qualsevol decisió, amb capacitat de vetar per part de l’Estat. Una tercera mentida i una bufetada, que només els caragirats no entomen. El Govern afirma que Ferrocarrils és una empresa massa petita per assumir el traspàs de rodalies. Una, amb fiabilitat modèlica, gaudeix del 98% d’acceptació. L’altra, no gaudeix de la confiança, fiabilitat i seguretat, ni dels usuaris ni dels treballadors que asseguren que és una muntanya de ferralla. És un traspàs real del servei de rodalies? És un servei integral segons consellers i ministres? Si l’operador segueix essent RENFE no és un traspàs. Si només s’ha traspassat una línia i no hi ha calendari per a les altres, no és integral. Com a mestre falsari, un ministre assegura que no hi ha cap altra part de l’Estat on s’inverteixi tant en ferrocarrils. Segons les dades d’ADIF la inversió és de 250 € per català i més de 900 per madrileny. Em temo que els 250 també són falsos. La propaganda socialista afirma que rodalies funcionarà, culpant de la disbauxa actual els governs anteriors de la Generalitat, que tenint-ne la titularitat, no varen actuar. Hom sap que la competència era tan sols en horaris i tarifes i, sempre, qualificada negativament. Segons els socialistes, no tenen cap responsabilitat amb el desastre de rodalies, com si mai no haguessin tingut la presidència de RENFE, nombrosos llocs ben pagats en totes les canongies ferroviàries, ni els ministeris i conselleries de transport o indústria, per exemple.