Màrius per sempre
El bon record que ha deixat en Màrius en la vida de molts de nosaltres ha estat una bona manera de quedar-s’hi per sempre. Jo practico una de les ensenyances de Goethe, que aconsella que cada dia hauríem d’escoltar una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i, si és possible, dir algunes paraules assenyades. En Màrius practicava aquesta ensenyança en els dos sentits. Per una part, es bevia a glops el que la natura, l’art i la vida quotidiana li oferien. Per altra, ens mostrava la seva genialitat de mil maneres diferents com a artista, com a comediant, com a persona, com a ciutadà, com a company i amic en una universal família, on no hi havia distinció ni diferència de cap mena. La seva utilitat ha estat i és en el fer de cada dia i en el conrear tota la bellesa que les diferents arts procuren. Va saber dir i escriure les paraules justes en la quotidianitat i, si calia excedir-se, fer-ho en el teatre de la comèdia. Assegut davant l’ordinador, estic escrivint aquesta col·laboració rodejat de llibres i escoltant el concert per a violí i orquestra de Txaikovski. Molt a prop i molt proper, un quadre d’en Màrius Carretero, que com una finestra ho il·lumina tot i, si convé, em deixa enyorar els colors de l’aiguamoll de la mitjana, la barca en l’aigua, el reflex del sol en mil tonalitats de somni, tant impossibles com reals, si has tingut la sort de capturar-les i gaudir-les en un moment de la vida. I també, l’arbre senyor o el secà de la terra ferma, en tota la paleta de colors que ell gaudia en una vida generosa oferint i donant. Quantes coses s’hi poden veure i patir en un toll d’aigua, però en les seves aquarel·les, ni una de dolenta. El dia 5 de novembre en la Sala Res Non Verba s’inaugurarà una exposició del nostre genial artista Màrius Carretero, en què els que no el coneixen podran gaudir de l’artista. Per a mi és molt senzill recordar-lo mirant els seus quadres a casa i en alguns dies de festa major al cel de les bones persones, en els colors vermells de l’horitzó, dels blaus dels rierols del Segre, dels grocs dels restolls, dels verds de la primavera, de les flors de mil colors i de la barca que, amb el blanc no pintat, mostra genial que el que no hi és, es pot imaginar.
