Estimar i preservar (2)

Els Pirineus són espectaculars i bucòlics vistos amb els ulls dels qui els fruïm. Aquestes muntanyes plenes de valls sorprenents, també es pateixen. Per això, cada dia estan menys poblades de pagesos i més plenes de visitants passavolants. El programa de reinserció de l’os, pel nombre d’exemplars que van creuant la frontera inexistent entre països, és un èxit. Ho és, amb polèmica a vegades sorda i altres ensordidora. Però el temor dels defensors i els detractors hi és. Un temor que recorda per què aquest majestuós animal va ser extingit i no es va extingir. Els humans el vàrem usar, el vàrem fruir, el vàrem patir... i el vàrem exterminar. Cal recordar que això no va passar tan sols per algun caçador excitat, un ramader emprenyat o un habitant poruc... També va passar perquè eren exhibits en fires i mercats de tot el món, per muntanyesos que trobaren en aquesta activitat l’única manera de subsistir. Calia ensinistrar les cries i aquestes eren obtingudes sacrificant la mare. El port de Marsella va ser testimoni de l’èxit d’aquest negoci, una vegada la captura de les pròpies, per inexistents, es va fer impossible. Calia importar-les de l’Est. Cada dia són més els que anem més lluny, més amunt, més endins del bosc... i cada dia són menys els que hi viuen per cultivar-lo amb ramats i fruits. Cada dia som més els passejants que els habitants. Cada dia hi som més de passada volandera que d’arrelada estada. Els mitjans de comunicació, encara tímidament, mostren la ràbia continguda del ramader que perd el ramat i la dubtosa posició de l’autoritat que ha de triar entre la modernitat i el sentit comú. Anuncien tímidament com una anècdota l’espant d’algun excursionista, una família que jugava al bosc, un boletaire que havia decidit explorar més lluny... fins que algun dia explicaran una desgràcia. Els humans no tenim límits en l’aventura, el descobriment del paisatge, el gaudi de la natura, l’aprofitament gratuït del bosc... i mentre això passa, l’os més nombrós cada dia no té lloc on anar, perquè vagi on vagi algú el trobarà. Llavors les polítiques d’aparador sense racionalitat ni pressupost suficient acaben havent de posar portes al camp. Llavors les gallines felices han de ser enclaustrades. En parlarem la setmana vinent.