Els miserables
Luis Enrique és aclamat per l’afició del París Saint-Germain. Copsem admiració i agraïment en l’adeu de Pep Guardiola del Manchester City. Lionel Messi és premiat amb el Princesa d’Astúries 2026 dels esports. Això i més ho podem fer extensiu als centenars d’esportistes del Barça que són exemple arreu del món. Veurem jugar la selecció espanyola amb una majoria de jugadors provinents del club cap i casal del nostre petit i bonic país. Encara recordo el fervor espanyol desfermat després que la selecció espanyola guanyés la Copa del Món del 2010. Una selecció que semblava el Barça mateix. La participació dels jugadors d’aquest club en les 2 darreres copes d’Europa 2012 i 2024, conquerides per Espanya, no tan sols va ser decisiva, sinó determinant. Recordo en Pep Guardiola, mostrant-me amb orgull l’or olímpic conquerit per la selecció espanyola, en aquells memorables Jocs Olímpics de 1992. Són moltes i en l’excel·lència les seccions del Barça que desgraciadament no troben comparació en altres clubs, ni a Espanya, ni al món. La seva participació en les diverses seleccions ha estat i és decisiva. És una evidència que no hi ha Negreira que valgui en la consecució dels èxits de la selecció espanyola, amb una participació decisiva dels jugadors del Barça. Hom copia el model de La Masia. Em sento cofoi al veure com les nenes i, els nens, poden emmirallar-se en unes jugadores de futbol que meravellen a propis i estranys. Mentre això passa, en evidència incontestable, uns miserables neguen que aquests mateixos jugadors de futbol siguin mereixedors dels títols de Lliga o de la Copa del Rei. En una patètica roda de premsa el president del Real Madrid acusa el Barça de robar-li un seguit de títols de Lliga. Altres dirigents del futbol espanyol, cada vegada que han d’entomar la competència al camp o als despatxos mostren la infàmia d’en Negreira. Des de petit sé que el Real Madrid comença cada lliga entre 8 i 24 punts d’avantatge respecte a la resta. Caldria contractar un auditor europeu o una comissió d’experts, que avaluessin les decisions arbitrals dels anys, on les imatges televisives mostren, com una acta notarial, la realitat dels fets. Ja seria hora de presentar institucionalment demanda d’odi i difamació contra aquests miserables.