SEGRE
Tèrra

TèrraSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Parlar deth temps, damb aguesta calorassa, tan seguida, tan agasanta e preocupanta, ja non ei pèrder eth temps. Tanben es dites e arrepervèris pòden cambiar damb eth cambi climatic, pr’amor qu’aguest transforme nòsta relacion damb era tèrra, eth món, er entorn, prealablament alteradi pera intervencion umana. Aguesta calor, abantes der ostiu, mos esvaís, de còs e ment, quan sentem era alendada des huecs de d’auti parçans e vedem un país lèu usclat de nautes temperatures e pluges dejà luenhanes.

Didíem er aute dia qu’er uman ei suspassat pera tecnica e, per açò, mòstre signes d’obsolescéncia. Va damb era natura dera pròpria tecnica e der uman: “Era tecnificacion se mòstre, paradigmaticament, coma eth procès en qué er èster uman se libère des trabalhs que requerissen deth sòn esfòrç un solet viatge o enes quaus a desvolopat un interès rasoable de deishar-se superar”, ditz Hans Blumenberg enes sòns escrits postums, mès aguesta liberacion ei un encadeament o un deishar-se superar tan irreversible coma irracionau. Explique eth gran pensador, kantian, en tot seguir era estèla de Nietzsche, que “non ei eth món eth qu’adjudique ar òme eth sòn rangue, senon qu’ei er òme qui projècte sus eth món era sua pròpria autoqualificacion”.

En aguesta vision modèrna, er uman non vò èster a expenses d’un còsmos teleologic, ara demora des signes entà compréner eth món, mès ei tan calat en sòn encadeament tecnic que non se tròbe ad a eth madeish en cap de lòc, ena sua esséncia, coma remèrque Heidegger, e per açò adòpte era figura capinauta de senhor dera tèrra. Tot just ara, quan dilhèu ei massa tard, percep era menaça deth perilh, que non ven tant dera tecnica quant deth desbrembe d’aguesta esséncia, plaçada ena pròpria tèrra, ei a díder, en humus deth quau ei hèt er uman.

tracking