Carl Schmitt en Washington
Carl Schmitt ei un pensador que jarguèc era sua òbra en periòde convuls d’entreguèrres. Critic damb era Republica de Weimar, se le considère er intellectuau deth Tresau Reich. Eth sòn pensament pòt tanben ajudar a compréner eth món politic d’aué. En Legalitat e legitimitat, escrita en 1932, as pòrtes der ascens nazi ath poder, ja avertís que “un Estat pluralista de partits non se hè totalitari en vertut dera sua fòrça ne dera sua energia, senon per debilitat”, causa que harie ben en compréner era Union Europèa, menaçada laguens e dehòra pera deriva autoritària.
De hèt, es darrèri moviments des Estats Units de Trump en Veneçuèla e es avisi contra Groenlàndia e d’auti parçans certifiquen era doctrina schmittiana dera prenuda de tèrra coma eth supòsit des pòbles entath sòn nomos, ei a díder, eth sòn domèni, assentament e ordenacion. Atau, era idèa de Lebensraum (espaci vitau), promoiguda per Karl Haushofer entre es jerarques nazis, se torne avienta tath proposit dera extension imperiau. Dret e poder van dera man. Ei mès, er ordenament juridic “non ei un acte de saber senon de poder”, segontes Schmitt. Per açò, era decision de Trump non va tant contra er orde mondiau coma qu’aquera instaure eth sòn orde, per mor deth sòn poder constitusent. En mans deth capdèth o sobeiran, “era decision se libère de tota obligacion normativa”, coma era Constitucion o eth dret internacionau, “e se torne absoluta”. Era excepcion hèta norma. Coma descriuec er aleman, era doctrina Monroe, recuperada ara, servís tant tà combàter era ingeréncia extèrna coma tà sosméter es auti pòbles ara pròpria egemonia.
Eth dictum amic-enemic que definirie era politica ei encara mès vigent, tant en interior der Estat (contra es immigrants) coma damb es autes nacions. Un Estat que, coma aprenem tanben damb Schmitt, eth liberalisme vò neutrau a trauèrs dera tecnica, mès a còsta deth sòn vuedament.
