Racó alt, respecte baix
Diversos lectors m’han retret en privat l’ús del terme “genocidi cultural i lingüístic” per qualificar l’actuació sistemàtica dels successius governs aragonesos a la Franja de Ponent. Res a veure amb la tragèdia de la Franja de Gaza, és clar, víctima d’un genocidi molt pitjor, literal amb totes les lletres, que no ha estalviat cap mortífer detall, però no per menys greu hem de negligir la denúncia d’aquest tan pròxim, que afecta els nostres germans si més no de llengua, arrels, tradicions i diguem-ne trets “idiosincràtics” per tal de no afegir més llenya al foc.
Fa un parell de setmanes, sense haver-nos de remuntar més enrere, en un acte organitzat a la ciutat comtal pel diari comtal, el president del Gobierno de Aragón, l’il·lustríssim senyor Antonio Azcón (disculpin els rodolins), que pel càrrec potser sí que deu ser molt il·lustre, però diria que no gaire il·lustrat, com a mínim en matèria filològica, ni respectuós amb els habitants del territori oriental de la seva autonomia, s’entestava a negar contra tot criteri científic que la parla autòctona dels franjolins sigui la catalana, sino ves a saber quin estrambòtic invent d’algun diletant de pa sucat amb oli dins l’àmbit de la filologia recreativa (en aquest cas, i per desgràcia tants d’altres, com la conservació o restauració de pintures sacres murals, diletant rima amb farsant).
Genocidi lingüisticocultural, doncs, i també toponímic. L’obsessió de rebatejar quasi tots els municipis només perquè deuen creure que no sonen prou bé en català, provocant autèntics despropòsits i enlletgint noms preciosos, per exemple Tamarit per Tamarite, Valldellou per Baldellou, Torrent per Torrente, Areny per Arén, Saidí per Zaidín, Vallderoures per Valderobles, Beceit o Calaceit per Beceite o Calaceite, etc. Amb el súmmum de la ridiculesa aparegut en un decret acabat de redactar a Saragossa per algun funcionari ignorant o massa creatiu que accentua la e de Camporrells i Baells, treu l’ela final a Alcampell i transforma El Torricó, o si ho prefereixen Altorricó, en Altorrincón, amb ena intercalada, que posats a fer ja no ve d’aquí. Simple error tipogràfic o perquè a aquell geni li semblava que així adquiria més sentit: un racó alt. Ai, al racó de pensar, és on caldria retenir una temporada tots els desaprensius que sense escrúpols ni rigor sotmeten l’onomàstica a la política.
