De porcs i de senyors...

Per nadal, cada ovella al seu corral. Enguany, amb tot això de la pesta porcina, cada porc a la seva corralina, sense poder-ne sortir. I cada senglar la seva escabetxina (paraula no normativa en català estàndard però recollida al DCVB). El refranyer, a hores d’ara més tradicional o ancestral que no pas actual, i està vist que avui em surten les rimes com botifarres al mondongo, també diu que per nadal, el porc en sal. Això era abans, és clar, quan a les cases es feia la matança, que jo encara l’he viscut de tan petit que em regalaven la bufeta de l’animal per inflar-la com un globus (amb poca cosa ens conformàvem).

Un 2025 força nefast per a la humanitat, tot i que el vinent amenaça d’empitjorar, governat el món per tossinos salvatges d’ullals esmolats i amb molta gana endarrerida, per tant avariciosos i gens partidaris de compartir el pinso, sinó més aviat d’acumular-lo en poques mans, perdó, peülles.

Tot just la setmana passada, un dels membres més sanguinaris del poderós col·lectiu bestial que remena les cireres al planeta i les escombraries als contenidors marrons de l’orgànica, catalogable dins l’espècie denominada en termes científics sus scrofa, el psicòpata Vladímir Putin, amic i soci de Trump, un altre exemplar d’aparença, conducta i ideologia pròpies d’un verro, titllava precisament de “porquets” els dirigents europeus i de l’OTAN que no es dobleguen a les seves insaciables exigències territorials de fera ferotge.

I és que, a diferència de les ovelles, de natural més manses, gregàries i obedients, sempre amb llana a l’orella, i a la resta del cos, els marrans arrosseguen mala fama, sobretot en determinades cultures i religions, potser perquè tot i passar per bastant intel·ligents, són bruts, egoistes i agressius, també entre ells, igual que els al·ludits factòtums del nou ordre internacional i els seus darrerament nombrosos admiradors i sequaços locals, per desgràcia cada cop més colla i en més països, inclòs ara el nostre.

Però no permetem que ens amarguin aquests “dies tan preclars”, en paraules de la nova nadala en vers del balaguerí Miquel Trilla, mentre que un altre amic poeta, Francesc Pané, intenta animar-nos per mitjà d’una Tanka de l’esperança recordant que “un cop passats els freds / revé el bon temps / i que en l’escorça brosten / l’encís i la follia”. Així que, malgrat tot, bones festes.