Fantasia literària

La ciència-ficció, literatura fantàstica o d’anticipació ha estat un dels grans gèneres de la literatura universal. Només cal que intentem fer una llista, més o menys, desordenada, d’autors o obres per adonar-nos que moltes són veritables fites i formen part d’allò més excels de les lletres mundials. Tot i que el gènere ha tingut molts més conreadors en la literatura anglosaxona, tampoc han faltat fidels dins de la literatura catalana. Un cop més, Manuel de Pedrolo juga un paper fonamental en la difusió del gènere, en la seua exaltació i en la defensa d’aquesta classe de novel·la com el que és, matèria de primera qualitat. Qui no recorda el Mecanoscrit? Tot i que no és l’única obra d’aquest tipus, Pedrolo té un paper tan fonamental que encara avui segueixen existint una col·lecció i un premi literari amb el seu nom. Tot i el paper rellevant de Pedrolo, el gènere de la ciència-ficció no ha tingut gaire èxit i ha estat mig deixat de banda, mig oblidat per part de les editorials i, en conseqüència, de molts autors que han preferit moure’s en terrenys més fàcils de trepitjar, com per exemple la novel·la negra o criminal, que ha vist com als darrers anys es produïa un esclat editorial de grans dimensions, amb premis molt ben dotats i grans editorials interessades en la recerca dels nous, i brillants, valors que anaven apareixent. I Lleida n’és una molt bona mostra. Sempre és discutible la taxonomia dels gèneres literaris i un extraordinari exemple és que un dels últims premis Ictineu hagi estat per a la novel·la Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís, que es podria incloure en apartats tan diversos, i contradictoris, com la novel·la històrica, la ucronia o la novel·la fantàstica. Si acceptem la divisió de la novel·la en gèneres, hem d’acceptar que la ciència-ficció ha estat un dels més importants i que es mereix un fort impuls per part de les editorials en la mesura en què és una font inesgotable de lectors i que, alhora, pot tenir a tocar un èxit com la criminal. En aquest número hem volgut, sense oblidar la presència patrícia de Pedrolo, donar un cop d’ull a la realitat del gènere en el moment actual, amb una certa dosi de pessimisme, però amb la seguretat que la literatura catalana necessita que les editorials apostin per escriptors de ciència-ficció perquè és apostar per la seua supervivència.