Viatge a Montserrat

Dimecres, visita a Montserrat per coses de l’ofici. En els darrers anys hi he anat sovint i les sensacions acostumen a ser sempre les mateixes, tot i que varien en funció de si hi vas sol o acompanyat, perquè el tipus de persones amb qui hi vas en condicionen l’experiència. Recullo a Tàrrega el Josep Minguell, el nostre home de la pintura mural al fresc, i la conversa va pivotar entre el seu recent viatge a Itàlia, a Castelfiorentino, per pintar just al mateix tabernacle on va fer-ho Benozzo Gozzoli, un dels grans noms del Renaixement; i, és clar, Sixena, un altre exemple de pintura mural ara en disputa per raons que només obeeixen la desraó. Pel mig, alguns apunts de política que ens menen sense adonar-nos-en, al lloc de destí.

Hi anem per visitar l’exposició sobre el Mil·lenari de Montserrat amb els companys de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Només baixar del cotxe, amb aquell punt d’indignació que et dona la sacralitat del lloc, comentem amb el Josep les declaracions desafortunades de l’abat Manel Gasch en què manifestava el desig que el monestir abandonés el rol polític jugat durant la segona meitat del segle XX. Però un cop dins, una conversa breu amb dos monjos em fa tornar a la realitat i adonar-me que Montserrat és encara Montserrat. Allà no tothom aprova la visita del rei d’Espanya del 23 de juny amb motiu del Mil·lenari, la segona bomba que l’abat ha deixat caure i que ha fet més soroll que els moviments isostàtics i tectònics que van modelar els conglomerats montserratins.

Els actes recents de Gasch, que menyspreen en certa forma l’assemblea de 1970 o l’exili de l’abat Escarré, els vaig veure projectats als murs de la basílica a través del mapping que acaba d’estrenar-se. Tot era banal i superficial, però aquells efectes especials mai taparan la història pregona que rebleix els fonaments del santuari, perquè al lloc més insospitat hi trobes evidències.

Així, després d’aquests focs d’artifici descafeïnats, vàrem visitar la biblioteca i en una vitrina antiga a doble vessant hi havia un petit fulletó de propaganda subversiva editat clandestinament el 1947 en què es llegia: “Catalans. La Verge [sic] de Montserrat, la nostra patrona, ens tornarà la llibertat nacional que ens ha estat arrabassada. Ara més que mai: Visca Catalunya!”