Guadalajara

La catalanor literària està indignada perquè l’ajuntament de Barcelona, en el marc de la fira del llibre de Guadalajara, s’ha tret de la màniga una beca dotada amb 80.000€ per a escriptors llatinoamericans que vulguin escriure sobre Barcelona. En castellà, és clar. No existeix cap beca igual en llengua catalana, tenim els nostres escriptors cobrant honoraris irrisoris fent d’articulistes o barallant-se amb canalla filofeixista als instituts, i ara surten l’alcalde Collboni i el regidor Marcé amb aquesta astracanada. Ándale! Podria pensar-se que són incultes o que ho fan sense mala fe, però no és el cas. Saben perfectament què es porten entre mans: l’anorreament d’una arquitectura cultural pobra i feble bastida durant dècades a través de la lluita contínua i esgotadora amb el monstre voraç que viu a la vora. És un cinisme, un maquiavel·lisme molt fill de puta, que no vol soroll i que va fent feina. És aquella política que va corcant una fusta tova i tallada amb mala lluna que es deixa menjar amb facilitat i no posa gaire resistència. D’aquesta destrucció en formen part els germans Márquez, els de les motos de Cervera, adreçant-se en castellà a la gent del seu poble amb l’excusa de la connexió televisiva que seguia en directe la celebració de les seves conquestes. La diferència, com ha dit la Marta Rojals, és que els Márquez no han de salvar la llengua. Sí, però amb un matís: estaria bé que no li posessin la bota al coll. Qui l’ha de salvar són aquests que se’n van a Guadalajara i treuen un feix de 80.000 moniatos per fer espanyolisme cuqui, sense les estridències del fatxerio ranci. Al final, en política, tot és qüestió d’objectius i maneres d’assolir-los, i l’esquerra espanyola cada cop que fa un pas en matèria cultural a Catalunya deixa veure la poteta que no vol ensenyar. Fa pocs dies El País feia escarafalls amb el fet que els nostres joves són cada cop més de dretes –el CEO diu que un de cada quatre joves votaria VOX o Aliança Catalana–. Entrevistaven, entre altres, un noi de l’associació universitària ultra S’ha Acabat, apòstol del castellà i del llibertinatge lingüístic. Les formes d’aquesta canalla no són les de Collboni i Marcé, però coincideixen en l’objectiu. Són soldats de regiments diferents dins d’un mateix exèrcit. I estan guanyant la guerra.