No puc més
Si pogués, me n’aniria a viure al segle XIV. Estic fart de moltes coses. Fart dels grups de whatsapp de la comunitat de veïns, de l’escola, dels amics i de les neures de les persones que els integren. M’estimo més viure envoltat de pesta bubònica que haver de llegir els 154 missatges pendents sobre qui porta la coca de Sant Joan. Fart, també, dels missatges de veu diabòlics, eterns, amb aquells espetecs de llengua, a manera de tics insuportables que la meva misofonia no tolera. Al tres-cents, en temps de Pere el Cerimoniós, podies caminar pel carrer i veure el cap d’algú dins d’una gàbia, però no havies de suportar que algú t’enviés un whatsapp abans de trucar-te perquè ara es respecta molt l’espai vital, fins i tot, el virtual. Si vols trucar-me, truca’m, i si no vull o no puc agafar-te el telèfon no te l’agafaré, però no em toquis la pebrotera amb anuncis innecessaris.
Les aplicacions del mòbil et diuen que et troben a faltar si no les fas servir gaire. Quins collons. En l’època de la deshumanització, humanitzem les màquines amb facultats absurdes d’expressar sentiments que no senten, i acabem generant monstres com el de les IA que han provocat el suïcidi de persones. Els segles del gòtic, en canvi, van ser la cuina i el bressol de l’humanisme del Renaixement. Qui pogués visitar el comte Pere d’Urgell al Castell Formós de Balaguer i gaudir de la cort de músics i trobadors que el servien!
A l’edat mitjana el vano (flabellum) s’emprava en la litúrgia cristiana en el moment de la consagració, per protegir l’Eucaristia dels insectes i refrescar l’oficiant. Ara gaudim de sistemes intel·ligents de climatització personal connectats per wifi, de la mateixa manera que ja podem adelitar-nos amb experiències hidratants premium, o el que és el mateix, beure aigua i pagar-la a preu de caviar. I què hem de dir de la paqueteria, que et permet rebre en dos dies una cosa que ve de Noruega, però després de patir una allau d’SMS avisant-te de la sortida de l’enviament des del centre logístic o de si el repartidor té diarrea. Si us plau, aturem-ho. A prendre pel sac les cookies, el gestor de contrasenyes, els QR i tota la mandanga. Tornem a l’edat mitjana i envoltem la ciutat de muralles. Gaudim de les decapitacions a la plaça del poble. Comprem-nos un cavall i anem a fer trobes.
