Sempre saludava
La salutació és un acte comunicacional que pren formes diverses, sempre sota el paraigua de la cortesia, la civilitat i la bona educació. No cal conèixer a qui dius hola o adeu, com ho demostra el costum de saludar desconeguts quan camines pel carrer. Però, atenció, perquè això només succeeix als pobles petits, no als pobles grans ni a les ciutats.
Circulant per l’eix transversal, a l’alçada del quilòmetre 149, en direcció Vic i prop d’Artés, hi ha un hort amb barraca en què hi llueix un cartell gros, amb lletres vistoses i majúscules, on llegim: “Hola moteros y camioneros. Unos saludos, compañeros.” La raó de ser del rètol es troba en la salutació gremial i corporativa pròpia d’aquests dos col·lectius, que tenen el privilegi de rebre-la, a més, d’elements externs ubicats fora de la carretera. Tanmateix, es percep en el propietari de l’hort i el rètol la nostàlgia per haver format part d’aquests grups i, ara, potser, romandre’n fora després de la jubilació.
Per què els que portem automòbils normals no ens saludem? Pot ser degut a una certa recança per no saturar el nostre dia a dia d’aquests gestos, ja que som molts i no faríem altra cosa mentre circulem. Gent amb camió o moto n’hi ha menys, i ho fan com a mostra de germanor, respecte i per desitjar-se sort a la carretera, ja que estan exposats a perills. No hi manca un component identitari o de singularitat que mereix ser manifestada a través de la salutació. Per raons similars també es detecta solidaritat de grup entre els ciclistes, un col·lectiu especialment desprotegit i vulnerable.
El cartell de la C-25 em fa pensar en un senyor que forma part del paisatge de la meva infantesa i adolescència. Tothora era palplantat a l’entrada de Lleida, a l’alçada dels instituts, just a la vorera o xamfrà on hi ha la gestoria Contagest. Aquell home saludava efusivament els camioners que sortien i entraven de la ciutat per la N-II. Cada dia era allà, de manera infal·lible, i de petit em preguntava per la raó de les seves salutacions corporatives i restringides. Per què no saludava les persones o els gossos? Sempre vaig pensar que era un camioner jubilat que trobava a faltar les experiències associades al transport i la carretera. L’enyor per l’aventura, la fraternitat i la companyonia dels que eren com ell, en definitiva.