Guerra per la marededeu
El bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, és del morro fort. Ho sap bé el nostre bisbe emèrit Salvador Giménez, que el 2019 va haver d’asseure’s al banc del jutjat de Barbastre com a part demandada en el judici per les obres d’art de la Franja. Era el primer cop en la història de l’Església, a nivell mundial i de tots els temps, que dos bisbes s’enfrontaven davant un tribunal civil. Allò va ser raríssim i sensacional perquè que un prelat en denunciï un altre contradiu la doctrina cristiana. La Primera Carta als Corintis (1Cor, 6,1) és claríssima al respecte: “Com és possible que entre vosaltres hi hagi algú que, quan té un plet contra un altre, gosi recórrer a un tribunal pagà i no als membres del poble sant?” Esperem, pel bé del bisbe Pérez, que el dia del Judici Final aquella decisió no li comporti un disgust i es passi l’eternitat ben calentó.
El bisbe aragonès ja fa uns anys que té un altre front obert, en aquest cas, intern, a la pròpia diòcesi. I l’enemic no és petit, l’Opus Dei, que fa i desfà a Torreciutat. El santuari genera molts diners per la visita de pelegrins que ressegueixen els passos de San Josemaría, i hi ha qui diu que el bisbat vol part del pastís. L’impacte a l’Aragó és de 97 milions d’euros anuals, però el bisbat només rep 19,23 € per la cessió de l’ermita. La diòcesi, en plena guerra amb l’Opus i amb Roma mirant de posar pau, ha renunciat als calés, però el prelat Pérez ha fet un vaitot i reclama que la marededeu romànica venerada al santuari i que, segons la tradició, havia guarit Escrivà de Balaguer quan era petit, retorni a l’ermita propera d’on se la va endur l’Opus als anys seixanta. Pérez ha amenaçat d’estripar la mitra i trencar el bàcul si la talla no torna de forma definitiva. De moment, demà dissabte, serà traslladada per un dia a l’ermita en el marc d’un aplec de marededeus de la Ribagorça i el Sobrarb. I jo proposo: seria interessant que els fidels es revoltessin, segrestessin la talla i la despullessin de les planxes metàl·liques amb què va ser recoberta el 1974, un desastre d’intervenció brilli-brilli que emmascara completament la bellesa d’aquesta imatge de finals del segle XI. No sé si aquest recobriment és d’or, però si ho fos, que el portin al “Compro Or” més proper i amb els calés facin alguna cosa pel proïsme.