Una sabata a la carretera
La visió d’una sabata abandonada a la carretera em genera un cert desassossec. Cada cop que en veig una, m’angoixo i no puc evitar formular-me tota una sèrie de preguntes. Per què? Com? De qui era? Ja sigui en una autovia o en una carretera secundària, el que primer em ve al cap és la imatge de la desgràcia, un pensament punyent condicionat per l’explicació que algú va donar-me de petit: quan hi ha un accident o atropellament, la desacceleració i les forces de la col·lisió fan que el cos humà s’encongeixi i que les sabates surtin disparades.
Per què mai trobem a la carretera mitjons o bufandes? I per què una sabata i no dues? Sempre sabates i sempre una. Si a aquestes preguntes hi afegim la imatge literària de la sabata perduda, com la de la Ventafocs, l’absència i la necessitat d’identificar persones desconegudes reforcen el misteri. El propietari d’aquella sabata ha desaparegut i ens assalta la necessitat de saber què li ha passat i què se n’ha fet. S’ha esfumat, però ha deixat un rastre, una empremta física i material que en certa manera permet reconstruir la seva identitat (el calçat ens parla de qui el porta).
Però la ciència avança una barbaritat i, segons la revista alemanya Auto Motor und Sport, l’aparició de calçat a la carretera té a veure amb raons molt més prosaiques. Per exemple, amb els canvis rutinaris dels camioners, que poden deixar les sabates de qualsevol manera a la cabina i sortir-ne disparades per la finestra degut a la vibració o a una maniobra inadequada. També poden descuidar-se-les als graons d’accés al camió, i caure a la carretera després de posar-se en marxa. Quan no es tracta de camioners, l’explicació pot donar-nos-la un simple descuit, com el de deixar les sabates a sobre del cotxe durant un descans i oblidar-les; o nens entremaliats que les llencen per la finestra degut a l’avorriment d’un trajecte llarg o per inconsciència i malícia. També s’ha dit que poden caure a la carretera des de l’interior dels camions d’escombraries o dels remolcs oberts de les camionetes de treball. No sé si em convencen gaire totes aquestes raons, sincerament. Això sí, la que més m’agrada és una que donen els americans: en determinades regions existeix el costum de llençar unes sabates velles per la finestra del cotxe després de perdre la virginitat.