El turisme dóna vida

En democràcia, totes les posicions poden defensar-se i argumentar-se, però tots hauríem d’assumir que hi ha una barrera que ningú no hauria de superar: la del recurs a la violència o la intimidació, perquè a partir que es comencen a utilitzar aquests mètodes es debilita la raó que s’esgrimeix, quan algú vol imposar-la per la força.

Aquest axioma, assumit per la immensa majoria de la societat, pot aplicar-se a plantejaments polítics, discrepàncies o reivindicacions i sembla no haver-se compartit pels qui van organitzar l’assalt d’uns d’encaputxats a un autobús turístic a Barcelona, i els qui després els han mostrat el seu suport han justificat l’acció o l’han minimitzat reduint-la a un fet aïllat.

La CUP, o les seues joventuts, tenen tot el dret del món a estar en contra del model turístic de Barcelona, a queixar-se de la proliferació de visitants que altera la vida als barris i a malparlar del sistema que ha col·locat Barcelona en el centre d’atracció turística per a tot el món, però no té cap dret, i els qui ho fan cometen un delicte, a assaltar un autobús turístic, a atemorir els seus ocupants –que han vingut a descobrir Barcelona i a deixar aquí els seus diners– i a contaminar la imatge de la capital de Catalunya com un lloc on els turistes no són benvinguts i on poden produir-se assalts com el registrat dijous passat, amb el precedent que s’han registrat casos similars i l’amenaça que es repetiran i, fins i tot, s’estendran a altres zones, en què segons l’opinió d’aquests nous inquisidors el turista no és benvingut.

Sorprèn que l’ajuntament de Barcelona, quatre dies després, encara no hagi formalitzat la denúncia contra aquests vàndals i, fins i tot, la tebiesa de la Generalitat, amb to paternalista, que “estudia unir-se a la denúncia”, mentre que des d’Arran, les joventuts de la CUP, treuen pit i amenacen d’estendre la campanya el mateix dia en què les estadístiques destaquen que el sector turístic català bat rècords de visitants i d’ingressos.

Algú haurà de recordar que el turisme és la primera indústria de Catalunya, que s’han invertit molts recursos a vendre la marca i captar visitants, que contràriament al que diuen els d’Arran no mata, sinó que dóna vida, i que moltes comarques assumeixen gustoses possibles inconvenients. I els qui protesten també són turistes en altres llocs quan surten de la capital.