La protesta dels pensionistes

Als pensionistes se’ls havia considerat fins ara un col·lectiu tranquil, més aviat conformista i resignat i que fins i tot havia funcionat com el suport econòmic de moltes famílies durant l’etapa més dura de la crisi econòmica, però ja estan farts de ser la reserva de vots de la qual els polítics només es recorden quan hi ha eleccions, de suportar en primera persona els embats de la crisi, de veure com perden poder adquisitiu cada any i de suportar els anuncis que les pensions poden baixar després que s’hagi dilapidat el fons de reserva de la Seguretat Social engrossit per les cotitzacions de tota la seua vida. Els pensionistes, o almenys una part, han dit prou i han començat a mobilitzar-se arreu d’Espanya, també a Lleida amb una nombrosa manifestació a la plaça Sant Joan, per reclamar unes pensions dignes i, en una paraula, per defensar els seus drets. Són probablement el col·lectiu més important del país amb gairebé nou milions de persones, que amb la millora de l’esperança de vida i la piràmide demogràfica espanyola van augmentant gradualment i representen ja un sector més important que el dels votants de qualsevol dels partits majoritaris.

I és comprensible el seu enuig perquè fa anys que perden poder adquisitiu amb actualitzacions que ja no són les corresponents a l’increment de la inflació, que seria el raonable i el que estava pactat, sinó del 0,25 per cent, quan l’IPC fa anys que està per sobre de l’u per cent. En conseqüència, des del 2013 els jubilats han perdut un 3,5 per cent del poder adquisitiu i es preveu que la pèrdua arribarà al 9,5 el 2022 si no hi ha un canvi radical en la política governamental, que tendeix a rebaixar pensions amb l’augment del període de còmput de les cotitzacions i es limita a recomanar l’estalvi, com si això fos possible amb la pensió mitjana a Espanya que està entorn dels nou-cents euros mensuals.

Després de tota una vida treballant i aportant les corresponents cotitzacions a la Seguretat Social, no és just que els polítics es justifiquin ara dient que el sistema està en perill perquè ha baixat el nombre de cotitzadors i ha augmentat el de perceptors, perquè els qui han pagat no en tenen la culpa i en canvi són els que paguen els plats trencats. La marea dels pensionistes acabarà per assolir el Govern si no ofereix respostes ràpides i raonables.