Tots som inundables

El festival d’Escalarre ja ha passat a l’arxiu de somnis impossibles i queda al Pallars la indignació, l’enuig i la frustració perquè entre ecologistes i les administracions, amb la col·laboració del promotor, que també ha pecat de falta de flexibilitat, s’han carregat una oportunitat única de promocionar la comarca a tot el món, d’acollir més de 50.000 persones i de rebre un impacte econòmic superior als cent milions d’euros. I per què ha frenat el projecte qui teòricament té l’obligació de promoure el desenvolupament de la comarca? Doncs perquè l’organisme regulador de l’aigua de la Generalitat ha emès un informe desfavorable a l’esdeveniment a l’entendre que una part de la zona d’acampada i dels aparcaments es troba en una teòrica zona inundable denominada de “flux preferent”, on es concentren les màximes restriccions des que es va aprovar la nova normativa el 2016. És comprensible que es prioritzi la seguretat, com van destacar els únics representants de la Generalitat que han donat la cara, però també cal matisar que estem parlant d’un període de retorn calculat de cent anys i que des que es tenen dades no hi ha precedents que s’hagi inundat la zona en qüestió, però el més greu és que segons la cartografia de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, hi ha àrees urbanes de divuit municipis de Lleida que tenen la mateixa qualificació que la zona d’Escalarre que s’ha vetat. Estan considerades com a zona de flux preferent gairebé tot el barri de Cappont a Lleida, inclosos els Camps Elisis i el recinte de la Fira de Lleida o l’Aplec del Caragol, també està tipificada com a zona inundable el marge esquerra del Segre a Balaguer, bona part del nucli urbà d’Esterri o Vielha i així fins a divuit pobles a Lleida, amb molts més a la resta de Catalunya. I no consta que en aquestes zones hagi pres mesures l’ACA o la conselleria de Territori similars a la d’Escalarre i encara es dóna la circumstància que el geriàtric d’Agramunt, on van morir quatre persones per la rovinada del 2015, continua funcionant a la mateixa ubicació. És la mateixa norma i idèntica catalogació però al Sobirà s’ha fet una interpretació molt més restrictiva perquè en determinades instàncies no tenen el mínim interès que el festival se celebrés al Pallars. I així ens va, per moltes llàgrimes de cocodril que es vessin ara.