La tragèdia de Badalona

L’incendi d’una nau a Badalona on s’amuntegaven en condicions insalubres fins a 200 immigrants, que ha provocat de moment tres morts i tres ferits greus, amb una dotzena d’hospitalitzats, és un reflex del drama de la immigració amb una societat que prefereix mirar cap a un altre costat, fins que arriba una desgràcia i plouen els laments. Ha succeït a Badalona però podria tenir altres escenaris perquè, desgraciadament, la situació es repeteix i a moltes ciutats els immigrants han de refugiar-se en naus o edificis abandonats en els quals sense llum ni aigua sobreviuen com poden, sense que les denúncies dels veïns o les entitats assistencials puguin solucionar el problema. En el cas de Badalona, la nau feia almenys vuit anys que estava ocupada i l’alcalde García Albiol va explicar que “l’ajuntament sabia perfectament les condicions en les quals es trobava la nau incendiada” i, de fet, Mossos i policia urbana havien intervingut per identificar els ocupants sense poder desallotjar-los perquè els tribunals no havien respost les demandes en sis mesos i la llei protegia els okupes, al considerar que era el seu domicili privat. Les úniques accions coercitives van ser encara més perjudicials per als immigrants al tallar-los la llum i l’aigua, per la qual cosa van haver de recórrer a estufes de butà i espelmes, que finalment van provocar la tragèdia. S’ha acumulat la negligència dels propietaris de la nau, que coneixent la situació no van fer res; la dels tres alcaldes, que han passat per Badalona sense afrontar el problema denunciat pels veïns; la burocràcia judicial, que no ha donat respostes; una legislació confusa i obsoleta sobre les ocupacions, i una falta de resposta davant d’una situació dramàtica que només mereix la nostra atenció quan hi ha morts. Parlem de persones que han suportat penalitats, que malviuen a les nostres ciutats i que tenen uns drets que no són respectats i que no poden accedir a una mínima assistència social i fins i tot humanitària. No és responsabilitat exclusiva dels ajuntaments, que acostumen a veure’s desbordats pel flux migratori, i a Lleida cada estiu en tenim sobrades experiències, sinó que exigeixen una resposta global des de la Unió Europea als respectius governs per acabar amb una situació d’injustícia i fins i tot de falta d’humanitat. Això de Badalona pot repetir-se en altres llocs i exigeix una resposta urgent.