El fre a les renovables

La Generalitat ha decidit frenar l’allau de projectes de generació d’energies renovables i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va anunciar dijous al Parlament que la pràctica totalitat de projectes en marxa, 117 centrals solars i 42 parcs eòlics, hauran de tornar a la casella de sortida en la tramitació, que haurà de fer-se d’acord segons un nou decret que no estarà enllestit fins al novembre. Un nou canvi de regulació d’un sector que primer va veure com s’incentivava la seua instal·lació amb les primes a les renovables, després es marcaven objectius tan ambiciosos a nivell comunitari com aconseguir que el 20 per cent de l’energia consumida el 2020 procedís de les renovables i el 30 per cent el 2030, posteriorment es van suprimir les primes amb el consegüent enrenou del sector, que veia com es canviaven les normes però es mantenien les facilitats de tramitació i instal·lació que van propiciar l’allau de projectes que van provocar les primeres protestes per l’impacte ambiental i agrari, i ara amb l’anunci de la Generalitat ha arribat la frenada sense que s’hagués canviat la normativa vigent, ni s’afrontés un debat sobre la qüestió.

.

La polèmica està servida perquè tornen a canviar-se normes a mig partit com ja va passar amb la supressió de primes i perquè hi ha postures contraposades a la majoria de formacions i organitzacions, amb defensors de les energies netes, alternatives i renovables i detractors de l’impacte que representa per a l’agricultura i per al paisatge la proliferació de molins eòlics o de plantes solars amb crítiques pel mig a l’especulació o la concentració de la producció en poques mans. A això s’hi ha d’afegir ajuntaments que han vist en els molins o les plaques una font d’ingressos per equilibrar els pressupostos i propietaris de terrenys que aconsegueixen més rendibilitat amb el que els paguen les elèctriques que amb el rendiment agrari.

I de fons queda el mapa de producció elèctrica, en què el 51 per cent a Catalunya continua sent d’origen nuclear, que ja té data de caducitat, sense que s’hagin concretat les alternatives, i les renovables, sense comptar amb la hidroelèctrica, tot just arriba al deu per cent, sense gairebé creixement durant els últims anys a diferència del que ha passat en altres autonomies i altres països, molt lluny dels objectius europeus i amb necessitat d’importar energia per afrontar les seues necessitats. L’anunciada frenada a les noves renovables no resoldrà el problema, sinó que l’agreujarà, i és urgent un debat aclaridor sobre les necessitats que té Catalunya, les possibilitats d’aconseguir-les i els serveis que està disposada a acceptar, però es fa imprescindible un gran consens entre totes les parts implicades per afrontar el debat energètic i com substituïm la producció de les energies contaminants que desapareixeran.