La dona en el món rural

Lluny queden els temps en què la dona del món rural havia d’escollir entre el matrimoni o la vida religiosa si no volia viure en el més pur ostracisme social. Història són també els anys en què les úniques professions viables per al sexe femení eren el magisteri, la farmàcia, l’obstetrícia com a llevadores, el comerç, l’art del cosir com a modistes, el servei en cases acabalades o exercir de secretàries. Qualsevol altre desenvolupament professional estava vetat a les dones en la fosca i llarga nit del franquisme, sobretot als pobles.

I aquesta norma, socialment acceptada i de gairebé obligat compliment, va deixar mutilada una infinitat de talents per a qualsevol altra activitat durant dècades. I sent veritat que en el camp les dones sempre han treballat en les tasques de l’agricultura i la ramaderia, el seu paper era secundari i en cap o pocs casos com a responsables de les explotacions. Amb l’arribada de la democràcia les coses i els rols van començar a canviar i avui, amb l’empara de les lleis i la lluita feminista, les dones són ja presents en tots els àmbits laborals, judicials, sanitaris, empresarials, culturals i esportius de la nostra societat.

L’esforç de les que van empènyer i van lluitar perquè aquesta realitat d’igualtat hagi estat possible mereix un reconeixement general, sobretot per part de les noves generacions, que han de conèixer el passat per valorar el present. És evident que encara queda molt camí per recórrer, però les dones en el món rural ja no tenen cap porta tancada, i això és molt.

Lluís Companys i Jové

Des d’aquell 14 d’abril del 1931 en què sota la presidència de Francesc Macià va hissar la bandera republicana a l’ajuntament de Barcelona i poc abans que l’avi proclamés l’Estat Català dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques, fins al dia del seu assassinat, tal dia com ahir de fa 82 anys, Lluís Companys i Jové, fill del Tarròs (Tornabous), no va cessar en el seu afany de dotar Catalunya de l’autonomia política que els catalans reclamaven al carrer i a les urnes. Ho va fer el 1931 d’acord amb la República espanyola i sense el seu suport el 34, quan a Espanya va triomfar la dreta.

El cop d’estat de l’exèrcit espanyol contra la democràcia, quan aquesta mateixa dreta va perdre les eleccions del 36, va acabar amb Companys a l’exili i després de la Guerra Civil va ser capturat pels nazis i afusellat a Barcelona per ordre del dictador Francisco Franco. Aquest lleidatà, defensor de les llibertats i dels drets dels agricultors, es mereix la total restitució de la seua memòria perquè pocs com ell van lluitar fins al seu últim sospir de vida per Catalunya.