EDITORIAL
Un grapat de vots pot ser decisiu a Lleida
L’enquesta sobre les eleccions municipals a Lleida ciutat que publiquem avui preveu un resultat molt similar al de fa quatre anys pel que fa a les dos primeres forces: ERC i PSC. La primera tornaria a imposar-se per la mínima, en una situació que és pràcticament d’empat tècnic, i en la qual ambdós, especialment Esquerra, tindrien possibilitats d’afegir algun edil als set amb què compten ara. Junts repetiria com a tercera en discòrdia, però més lluny dels seus dos principals contrincants, malgrat que el seu alcaldable és el més ben valorat pels enquestats.
D’altra banda, el PP tindria assegurat mantenir els dos que té o guanyar-ne un. El sondeig apunta que el Comú tornaria a estar representat, ja sigui amb dos edils com ara o només amb un, i que la ultradreta entraria en el ple de la Paeria de la mà de Vox, també amb un o dos seients. Així mateix, dona possibilitats a la CUP de poder accedir superant el mínim del 5% dels vots necessari per a això, mentre que confirma l’enfonsament de Ciutadans, que el 2019 va aconseguir tres regidors, ja que gairebé no li dona opcions d’obtenir representació, igual que a Activem i Valents, que es presenten per primera vegada.
Un altre punt que cal destacar és que hi ha molts indecisos, perquè un de cada quatre enquestats no respon a qui votarà ni tampoc si acudirà o no a les urnes, mentre que un 18,5% ja hauria decidit abstenir-se. És un sondeig els resultats del qual agradaran molt, poc o gens en funció del partit. I també succeeix el mateix amb els ciutadans.
Malgrat que l’expressió “tots els polítics són iguals” s’ha convertit en molt habitual, segur que a la gran majoria d’electors els agradaria més un determinat resultat que un altre. Per això cal fer una vegada més una crida a acudir a les urnes diumenge vinent, i més tenint en compte que, pel que fa a Lleida ciutat, tot fa preveure que un grapat de vots pot modificar notablement el repartiment final de les 27 cadires del ple. Per començar, aquest serà diferent en funció del nombre i de les formacions que finalment hi accedeixin.
I aquest factor, conjuntament amb el de quina sigui la candidatura més votada, serà decisiu per saber qui serà alcalde i amb quin govern. El que sí que sembla clar és que es mantindrà la fragmentació política iniciada el 2015 i que seran necessaris pactes, ja siguin per formar un govern amb majoria o bé per a acords puntuals si n’hi ha un en minoria. En aquesta tessitura, no està de més reclamar que tots facin un esforç per buscar punts de consens, sobretot en qüestions d’interès general.
No es tracta que ningú renunciï al seu model comercial, per posar només un exemple d’un tema en el qual hi ha moltes diferències, però sí de ser capaços d’impulsar projectes de ciutat que puguin comptar amb el suport d’una àmplia majoria.