La campanya de la fruita que ve
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i els seus tècnics calculen que la campanya de la fruita de Lleida necessitarà 160.000 contractes de treball, entre agricultors, treballadors que ja estan contractats o es troben al territori o persones arribades d’altres punts de l’Estat o diferents països. D’aquests, entre 50.000 i 60.000 es cobreixen amb personal que arriba de fora, la majoria amb contracte tancat. Aquestes xifres no signifiquen que els productors tinguin les necessitats de mà d’obra cobertes i molts han de fer malabarismes per trobar temporers. De fet, per cobrir-los, els sindicats fa moltes campanyes que sol·liciten més facilitats. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i el sindicat Unió de Pagesos han demanat en reiterades ocasions un marc legislatiu diferenciat que permeti per un curt període de temps fer contractes a persones vingudes d’altres països i que no tenen permís de treball. L’anterior alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ja va exigir una regulació d’aquestes persones que són aquí per facilitar-los la integració en el món laboral. Per la seua part, l’actual paer de Lleida va enviar una carta l’any passat al Govern central demanant una modificació de l’actual marc legal per formalitzar uns convenis delimitats en el temps i ara també Larrosa s’ha dirigit a la Generalitat en el mateix sentit. Sens dubte aquesta podria ser una solució per evitar les imatges de cada estiu de persones sense sostre dormint al carrer i intentant que algú els contracti infringint la llei i sense cap garantia. I aquesta realitat es repeteix any rere any i és evident que disposar d’un alberg en condicions és una prioritat, ètica i estètica. Però el problema de fons és precisament la diferència entre l’oferta de mà d’obra regulada i legal i la necessària per a les diferents produccions agràries que han d’afrontar Lleida i les seues comarques a partir del juny. I aquesta idiosincràsia s’ha d’abordar amb serietat i valentia perquè el problema existeix i no se solucionarà fins que els agricultors tinguin assegurada la recol·lecció i els treballadors del camp i temporers, garanties legals i unes condicions dignes d’allotjament.
Vargas Llosa, llums i ombres
Mort als 89 anys diumenge passat, Mario Vargas Llosa deixa rere seu un llegat literari immens i una biografia escatxigada d’amors insòlits, ruptures públiques (amb cop de puny inclòs a Gabriel García Márquez) i moltes batalles ideològiques que el van portar del seu suport juvenil al comunisme fins a l’extrema dreta i a l’antiindependentisme més bel·ligerant. Llums i ombres d’aquest escriptor peruà, amb nacionalitat espanyola, que va viure en un exili interior perpetu.
