La llum, un servei essencial abans que un negoci
L’apagada massiva de dilluns passat va evidenciar que una societat tan avançada com la nostra retrocedeix fins a molt enrere en el túnel del temps si falla el subministrament elèctric. I per si fos poc, es va produir quan hi ha més fonts d’energia que mai, la qual cosa resulta una paradoxa. Sis dies després, encara no se n’han aclarit les causes, i tot apunta que continuarem així durant un temps. Mentrestant, diversos ajuntaments de Lleida han començat a buscar alternatives per poder mantenir almenys els serveis bàsics en cas d’un nou episodi com aquest, aprofitant les instal·lacions fotovoltaiques de què disposen. Així, Castelló de Farfanya analitza la possibilitat que les plaques fotovoltaiques que proveeixen els seus edificis públics i 35 veïns puguin funcionar com una “illa” al marge de la xarxa general, i els Alamús i Bellpuig estudien incorporar bateries. Caldrà veure com s’acaben concretant aquest tipus de projectes, però de moment la tecnologia actual només permet que siguin solucions molt limitades, perquè les plaques solars no generen energia de nit, per raons òbvies, i el desenvolupament de les bateries és a anys llum de poder garantir que acumulin prou electricitat més enllà de proveir una casa, un negoci o un local durant unes hores. Dit tot això, sí que és cada vegada més clar, d’acord amb el que assenyalen diversos experts, que el problema no són les renovables, sinó la falta d’inversió en els mecanismes d’estabilització que protegeixin la xarxa bàsica de les oscil·lacions en la demanda i, sobretot, l’oferta d’energia, ja que la fotovoltaica no s’adapta a la primera, sinó que se’n produeix molta si fa sol –especialment a la primavera, quan les temperatures no s’han disparat–, gens si és de nit o menys si hi ha núvols. Instal·lar aquests sistemes requereix una inversió que les operadores del sector, amb beneficis multimilionaris, no han fet, per la qual cosa és hora que ho facin. En una societat capitalista és totalment raonable que les empreses busquin la rendibilitat; tanmateix, el que no es pot fer és primar aquest aspecte davant del d’assegurar un servei que és essencial per a tots els ciutadans.
Reg en ZEPA
Una de les qüestions polèmiques que va sorgir durant la construcció i la posada en marxa del canal Segarra-Garrigues va ser l’exclusió del reg de sectors que estaven classificats com a zona d’especial protecció d’aus (ZEPA). Ara, la comunitat del Canalet de Tàrrega servirà de banc de proves per al reg de finques que es troben dins d’aquestes àrees, amb l’objectiu d’ampliar-ho a un total de 6.000 hectàrees del canal principal. És un pas en la bona direcció.
