SEGRE

Creat:

Actualitzat:

L’acusat descens del volum d’aigües residuals que les empreses de la demarcació de Lleida estan autoritzades a abocar als rius i barrancs de la demarcació revela un declivi de l’activitat industrial que resulta especialment patent a comarques, mentre que és estable a la capital. La confrontació de les dades del cens d’abocaments de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) del 2022 amb el del 2025 indica que el volum autoritzat de vessaments industrials és en l’actualitat de 222,06 hm³, pràcticament equivalent a la de l’embassament de Sant Antoni, ubicat a la Pallaresa a cavall de Tremp i Talarn. Aquest volum ha patit en només tres anys una minva d’11,84 hectòmetres cúbics, una mica més del 5%, des dels 233,91 del 2022, una reducció que es produeix, precisament, en una de les etapes en què més ha crescut l’activitat econòmica en l’últim segle i mig. L’aparentment desmesurat volum volum d’abocaments industrials no és tal en realitat, ja que les autoritzacions s’ajusten a la capacitat de dilució dels rius i, alhora, els cabals de seguretat (que no s’ha de confondre amb els ecològics) s’estableixen en funció de la quantitat d’aigua utilitzada que arriba als cursos. El nombre d’autoritzacions d’abocament industrial a la capital ha passat de 22 a 24 a l’haver-se donat dos altes: l’estació de servei de Serica Subirats i la central hortofructícola de Domingo Català, amb capacitats, respectivament, per tornar utilitzats al Segre 730 i 430 metres cúbics d’aigua a l’any. Això situa el volum en 470.593. A la resta de la demarcació, el volum autoritzat d’abocament industrial s’ha reduït en aquests tres anys de 233,44 a 221,59 hm³. Aquestes xifres evidencien el que fa molt de temps que reiterem, Lleida i les seues comarques necessiten com l’aire que respirem més inversió industrial per completar el seu potencial agroalimentari. Sense empreses, tot el sector laboral se sustenta en l’agricultura, la ramaderia i els serveis, i el progrés i l’assentament rural necessiten tots aquests sectors perquè el reequilibri territorial sigui possible. Cal passar de les promeses als fets i augmentar les indústries, tant a Ponent com al Pirineu.

Arranca el conclave

Els 133 cardenals electors cridats a elegir el 267è pontífex romà es reuneixen des d’avui a la Capella Sixtina del Vaticà per celebrar el Conclave que elegirà el successor de Francesc, el més obert i blindat de la història. Ens congratula que el favorit, Pietro Parolin, a qui va designar com el seu número dos el mateix Jorge Mario Bergoglio, fos favorable a les tesis de Lleida en el seu litigi per l’art amb Aragó i, sobretot, que aquest cardenal italià sigui partidari d’obrir l’Església a la realitat dels seus feligresos i anteposi la pau a les estèrils guerres.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking