Lleida CF: tal faràs, tal trobaràs
El Lleida CF, el club hereu de la històrica Unió Esportiva Lleida, es troba al llindar de la desaparició després de fracassar les negociacions amb un grup d’inversors. La situació, que ja era molt difícil a començaments d’abril, quan el president Luis Pereira va donar la cara per última vegada, s’ha convertit en desesperada perquè ha quedat patent que el deute de gairebé 5 milions que arrossega és una llosa molt pesant perquè algú vulgui assumir-la quan l’equip juga a la Segona RFEF, la quarta categoria estatal, per la qual cosa els ingressos que genera no són suficients ni de lluny per equilibrar els comptes. Això fa que la ciutat estigui a punt de perdre per segona vegada en només 14 anys el seu club insígnia de futbol, amb la diferència que el 2011 va ser possible que una nova entitat n’assumís la plaça i ara no. Precisament, una de les qüestions que cal destacar és que s’ha perdut l’oportunitat que Lleida tornés a estar a l’aparador del futbol espanyol a partir del naixement d’un club sense deutes com era el Lleida Esportiu. Després d’un inici il·lusionant, aviat va quedar clar que la gestió dels germans Esteve, a part de ser molt opaca, es basava a anar fent gran la bola del deute, generant impagaments amb jugadors, Hisenda i Seguretat Social i portant l’equip a perdre un escalafó quan l’antiga Segona B va ser dividida en dos. L’espiral descendent va arribar al punt que a la temporada 2021-22 el club ja hauria desaparegut si no fos perquè l’empresari Luis Pereira, un gallec amb residència a Suïssa i que va tenir un breu pas com a jugador per la UE Lleida, en va assumir el comandament malgrat les traves dels Esteve. De nou es va generar il·lusió, que encara va ser més efímera, perquè el nou amo no ha estat capaç de reflotar econòmicament l’entitat, de teixir complicitats amb institucions i empresaris locals ni de concretar l’entrada d’inversors forans. Així que es tracta d’un final que porta a la pràctica la dita que “tal faràs, tal trobaràs”, i que contrasta amb la bona gestió d’altres entitats esportives de la ciutat de primera línia, com el Força Lleida i el Llista Blava.
Reacció de perfil molt baix
El president de la Generalitat va optar dijous per un to molt baix a l’hora de valorar la sentència que obliga a retornar al monestir de Sixena les pintures murals que són al MNAC. Es va limitar a assenyalar que el Govern no té voluntat d’“obstruir” el seu compliment, i que malgrat que li preocupa que puguin patir danys, hi ha tècnics que “creuen que sí i d’altres que no”, amb la qual cosa posava en qüestió el que havia dit la seua consellera de Cultura. Cap institució no està per sobre de la Justícia, però tampoc no està obligada a acatar les decisions sense discrepar-ne.
