La llei d’amnistia és constitucional
La llei d’amnistia és constitucional perquè “el legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament”, i el “seu perquè és jurídicament indiferent, amb independència de quina sigui la seua valoració política”. Aquest és l’argument fonamental de la ponència redactada per la vicepresidenta del Tribunal Constitucional (TC), Inmaculada Montalbán, en resposta al recurs que va presentar en el seu dia el PP, que defensava que una amnistia “requeriria una habilitació expressa” de la Carta Magna que no existeix. A més, assenyalava que aquesta prohibeix expressament els indults generals, per la qual cosa considerava que la llei quedava invalidada ja d’entrada per aquesta raó. En canvi, Montalbán descarta que hi hagi una prohibició implícita de l’amnistia pel fet que durant el procés d’elaboració de la Constitució s’excloguessin dos esmenes que en parlaven, indicant que “es va deure a altres motius”, i precisa que l’amnistia i l’indult són “institucions diferents”, per la qual cosa “la inconstitucionalitat de la llei no pot fonamentar-se en la prohibició dels indults generals”. Afirma que determinar “les circumstàncies excepcionals” en les quals la Carta Magna permet adoptar aquesta mesura –entre les quals figuren els “processos de reconciliació nacional o necessitats específiques derivades d’esdeveniments polítics o socials que requereixin respostes extraordinàries de l’ordenament jurídic” “correspon al legislador”, “sense que el TC pugui suplantar-lo en aquesta tasca” perquè ha de limitar-se a “un control merament extern”.
La magistrada, que forma part del sector progressista, afirma que la interpretació que fa el PP “és incompatible amb la idea de Constitució oberta, que és inherent a l’Estat democràtic i al pluralisme polític.” La ponència només qüestiona aspectes menors, que són l’“asimetria” de no incloure en la mesura de gràcia els opositors al procés, que en deixi oberta l’aplicació més enllà del novembre del 2023, i els passos per arxivar procediments oberts pel Tribunal de Comptes. Més enllà del debat jurídic, cal concloure que la ponència parteix de dos premisses bàsiques en un estat democràtic: la Carta Magna no és un text ancorat en el passat que no admeti cap interpretació adaptada als temps, i que són els representants electes dels ciutadans els que tenen la potestat d’aprovar les lleis. El principal problema és que la majoria conservadora del Tribunal Suprem ha demostrat estar decidida a boicotejar l’aplicació d’aquesta norma i, malgrat que ho tindrà més difícil una vegada que sigui validada pel ple del TC, continuarà tenint a les mans el futur de dos dels principals líders del procés, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que deixa fora de l’àmbit de l’amnistia a l’imputar-los un delicte de malversació basat en una interpretació molt particular.
