Un estiu més que calent
Fa anys, l’arribada de l’estiu era sinònim de manca de notícies, com si es tractés d’un pacte tàcit acordat entre tots: societat i dirigents polítics. Però des d’un temps ençà no hi ha treva i, per tant, no hi ha aturada. Segur que l’escàndol que protagonitzen Cerdán, Ábalos i Koldo i que ha deixat més que tocat Pedro Sánchez i el PSOE en general serà una espècie de culebró que els seus opositors, amb el PP al capdavant, allargaran tot el que puguin durant la canícula i veurem si, a mesura que vagin sortint noves filtracions, no té conseqüències més greus. I per si aquest culebró domèstic fos poc, aquest cap de setmana el polvorí del Pròxim Orient s’ha ampliat a l’Iran. Ahir la tensió va continuar després d’una nit d’atacs entre aquest país i Israel, que va deixar almenys tres morts i més de 80 ferits en territori israelià, amb greus danys estructurals a Tel-Aviv i la seua àrea metropolitana i afectant les comunicacions i l’aeroport. Teheran va llançar al voltant de 200 míssils i 200 drons contra diversos punts d’Israel, part dels quals no va poder repel·lir el famós, i ja no impenetrable, escut antimíssils del país sionista, en represàlia per l’onada de bombardejos de l’Exèrcit de Benjamin Netanyahu contra nombroses infraestructures essencials, com instal·lacions nuclears o bases militars iranianes. Aquests atacs haurien causat 78 víctimes mortals, entre els quals alts càrrecs militars i científics d’alt rang, i 320 ferits. És difícil determinar com avançarà la nova escalada bèl·lica a la zona més calenta del planeta però tot sembla indicar que els fets des de la matinada de dijous només serien el principi. I si no, n’hi ha prou d’escoltar les paraules de Netanyahu: “Atacarem tots els llocs i objectius del règim dels aiatol·làs. El que han sentit fins ara –va explicar– és zero si es compara amb el que sentiran en els propers dies”, mentre que el seu ministre de Defensa, Israel Katz, tampoc no es va quedar enrere vaticinant que “Teheran cremarà”. I si pogués semblar que aquest nou focus de tensió faria que Israel cessés als seus atacs a Gaza, zona durament castigada des de l’octubre del 2023 amb una guerra que ha costat la vida de més de 55.000 persones, res més lluny de la realitat. I és que ahir almenys una vintena més van morir i més d’un centenar van resultar ferides com a conseqüència d’atacs israelians als voltants de centres de distribució d’ajuda humanitària al centre i al nord de la Franja. En definitiva, som testimonis d’un disbarat que encara pot tenir conseqüències molt més greus, tant per al Pròxim Orient com per al món en general. És necessari que les institucions internacionals facin entrar en raó, de la manera que sigui, els protagonistes d’aquesta barbàrie per posar fi a una situació catastròfica que ens hauria d’avergonyir a tots com a societat.