Cal acabar amb la improvisació educativa
El curs escolar va acabar ahir amb el malestar de la majoria de responsables de centres de Lleida després que el departament d’Educació els comuniqués dijous que no finançarà ni permetrà la instal·lació d’aire condicionat a les aules –malgrat que ja hi ha escoles que n’han climatitzat algunes– quan el canvi climàtic està provocant que docents i alumnes hagin de suportar temperatures de més de 30 graus durant diverses setmanes. No hi ha res que faci pensar que els pròxims cursos la calor anirà a menys, sinó tot el contrari, i repartir un parell de ventiladors per escola i institut no sembla un pla efectiu per afrontar aquesta realitat. El problema, com gairebé sempre, és que falta pressupost, que també es fa notar en altres aspectes que afecten la qualitat de l’ensenyament, com la implantació efectiva de l’escola inclusiva. Fa uns dies, el departament va anunciar la contractació de 352 de professionals d’atenció educativa per al pròxim curs per a tot Catalunya, que només cobriran una part del dèficit existent. Precisament, directors de Lleida coincideixen a assenyalar que aquesta és una de les assignatures pendents, alhora que tornen a reclamar per enèsima ocasió un autèntic pacte polític sobre l’educació a Catalunya per evitar els continus canvis cada vegada que hi ha un nou govern o conseller.
Un bon exemple d’aquesta situació és el recent anunci de la consellera Esther Niubó de la supressió progressiva de les pissarres digitals a les aules d’Infantil, en el marc de la regulació de pantalles que comporta la prohibició total de l’ús dels mòbils en totes les etapes educatives, així com la limitació del repartiment d’ordinadors entre els alumnes de cinquè de Primària, ja que només podran utilitzar-los dins del col·legi. No estem qüestionant aquestes mesures, sinó el fet que fins fa molt poc es promogués la implantació d’aquests dispositius digitals de forma generalitzada sense una anàlisi detallada de les seues conseqüències a curt i llarg termini i sense haver-ho consensuat amb la comunitat educativa, la qual cosa evitaria girs com aquest que originen que la quantitat invertida en aquesta actuació, que amb tota probabilitat es comptabilitza per uns quants milions d’euros que han sortit de la butxaca dels ciutadans, acabi a la paperera. I mentrestant, els resultats dels alumnes catalans estan a la cua dels de tots els països de l’OCDE als informes PISA i els de les proves de nivell que es fan a Primària i l’ESO denoten que de moment no hi ha aparences de millora, segons va avançar fa uns dies la mateixa consellera. Cal acabar una vegada per sempre amb la improvisació en la política educativa i fixar un marc estable que permeti als centres desenvolupar el seu projecte sense sobresalts, comptant amb un control que garanteixi que tots compleixin uns estàndards de qualitat.
