Cal apostar per l’habitatge públic
La demanda de pisos de lloguer s’ha disparat en l’última dècada de forma general a Lleida, Catalunya i Espanya. Com que ha pujat més que l’oferta, els preus han ascendit fins a nivells mai vistos, impulsats també perquè als municipis que reben més visitants molts propietaris han preferit destinar els habitatges que disposen a l’allotjament de turistes, ja que els arrendaments són més lucratius, encara que sigui per dies. A Catalunya, el Govern ha aplicat mesures per intentar frenar i fins i tot revertir l’escalada, establint límits per als imports de nous contractes en localitats declarades de “mercat residencial tensionat”, entre les quals figuren Lleida ciutat i una dotzena més de Ponent, i intentant posar límit a la reconversió de l’ús residencial al turístic. D’acord amb les dades que facilita periòdicament l’Incasòl, l’últim any els lloguers han baixat per primera vegada molt lleugerament a la capital del Segrià i a nivell provincial, encara que han pujat en diverses comarques i en nombrosos municipis. Ara bé, la limitació imposada està comportant que hi hagi propietaris que decideixin treure el seu pis del mercat al no poder cobrar l’import que esperaven. Paral·lelament, s’ha disparat l’arrendament d’habitacions, un fenomen que obeeix d’una banda al fet que moltes persones, principalment els joves, no disposen de prou recursos econòmics per afrontar el lloguer d’una casa i, de l’altra, que reporta més ingressos als amos. La realitat és que molts ciutadans tenen problemes per accedir a un habitatge digne i serà difícil que aquesta regulació del mercat serveixi per solucionar-los, com tampoc no ho faria deixar via lliure que propietaris i professionals immobiliaris actuïn al seu lliure albir, com demanen els seus representants. La via que amb tota probabilitat podria ser més efectiva és disposar d’un gran parc de pisos públics destinats a lloguer social que fos una alternativa al mercat privat. Ara, el número és irrisori i la seua promoció ha caigut en l’abandó per part de les diferents administracions des de fa molt de temps. A finals de l’any passat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va prometre una inversió de 4.400 milions d’euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics abans del 2030. Si s’aconsegueix aquest objectiu, serà tota una fita, perquè per desgràcia estem acostumats a grans anuncis que després no s’acaben portant a terme o bé només molt parcialment. En aquest sentit, n’hi ha prou amb recordar que el president del Govern central, Pedro Sánchez, va assegurar l’abril del 2023 que 50.000 pisos en mans de la Sareb serien destinats a lloguer assequible. Dos anys després, el procés es troba a tot estirar en una fase inicial de revisió d’estat per veure quants es troben en condicions de poder ser utilitzats.
