La bomba Santos Cerdán
El jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente va sorprendre ahir tothom enviant a la presó sense fiança Santos Cerdán. Els delictes de corrupció que s’imputa al que va ser mà dreta de Pedro Sánchez són molt greus, però és difícil d’argumentar que Cerdán hagi d’estar a la presó mentre José Luis Ábalos i Koldo García, acusats exactament dels mateixos càrrecs per exactament els mateixos fets, i a més des de fa mesos, se’n puguin anar a la platja. El jutge afirma que hi ha risc que Cerdán pugui ocultar proves, però és evident que aquest risc es presenta igual en els casos d’Ábalos i García. Com es pot explicar aquest greuge? Des de la més estricta racionalitat, de cap manera. Hem d’entrar, doncs, en el terreny de les hipòtesis, i llavors la diferència que salta a la vista entre Cerdán, d’una banda, i Ábalos i García, de l’altra, és que el primer va jugar un paper fonamental en la investidura de Sánchez per les seues negociacions amb Junts. Si fos aquesta la raó, que vagi posant Bolaños la barba a remullar, ja que el ministre de Justícia va ser l’encarregat de negociar amb ERC, i potser en aquest context calgui situar l’extemporània petició del jutge Peinado que se li imputa. En aquests supòsits estaríem parlant d’un ús de la justícia que s’assembla molt al que es coneix com a lawfare i que deixaria en un molt mal lloc els jutges conservadors que volen fer vaga aquest juliol al·legant que no se’ls deixa ser independents.
A nivell polític, el cas Cerdán és una bomba que pot carregar-se tot el govern, sobretot si apareixen en la causa indicis de finançament il·legal per part del PSOE, la qual cosa de moment no ha ocorregut. Es tracta d’un cas de corrupció que, si es confirmen les sospites, pot ser un dels pitjors de la democràcia, cosa que posaria contra les cordes un Pedro Sánchez que va accedir fa 7 anys a la presidència del Govern espanyol mitjançant l’única moció de censura exitosa de la democràcia, plantejada precisament sota la bandera de lluitar contra la corrupció.
Dit això, cal deixar clares dos coses: una, que la corrupció de Cerdán, Ábalos i García, si es confirmen els indicis, és molt real i no fa gaire bona olor; i dos, que també és molt real la guerra bruta contra el govern de Sánchez mentre l’actitud d’alguns jutges en causes concretes, principalment la del fiscal general de l’Estat i la de Bolaños, continuï sent la que ha estat els últims mesos. No assenyalem pas dos coses excloents, i el diferent tracte a Cerdán, d’una banda, i a Ábalos i García, de l’altra, amb un aparent premi als dos últims per facilitar material contra el primer, sembla abundar en aquesta teoria. En cas de confirmar-se, no estaríem parlant només d’un greu problema per a Sánchez. També per a la democràcia.
