Elogi de la joventut
Avui que la consellera d’Educació donarà explicacions al Parlament del sonat despropòsit en l’adjudicació de places de docents (poca broma: ha comportat 2.898 canvis!) és un bon moment per fer un encès elogi dels joves. Davant la repetida crítica al nivell acadèmic del nostre jovent tenim l’atreviment de negar alguns tòpics. Per què? Perquè la raó de fons del baix nivell acadèmic –indiscutible: tenim les proves PISA i les de competències bàsiques, cada vegada més desastroses– no és que estiguin massa consentits, ni el disbarat d’uns plans d’estudis canviants segons canvien els governs, ni els efectes perversos dels conceptes pedagògics avançats buits. Totes aquestes raons són certes i hi són, però no són les més importants. Les determinants són que hi ha un 35% de pobresa infantil i que cada curs entren a les classes catalanes molts alumnes que no entenen ni una paraula de català ni de castellà. Nosaltres –entengui’s per nosaltres els boomers, per dir-ho ràpid– no vam tenir res semblant en la nostra adolescència. No és just que demanem el nivell que llavors teníem en matemàtiques o llengües als adolescents d’avui quan han desnonat els seus pares, o viuen cinc germans en pisos de 60 metres quadrats, o estudien amb companys que no saben català ni castellà, o són ells mateixos els que no coneixen aquestes llengües. Afegeixi’s a això el desequilibri entre escola pública i concertada, amb una gran majoria d’alumnes amb necessitats especials a la primera, i preguntem-nos on són les promeses d’un reequilibri pactat en la investidura d’Illa a instàncies dels comuns sense que avui diguin res sobre això ni la consellera ni els comuns, potser perquè políticament és mala cosa tenir en contra el professorat: que ho preguntin a l’anterior govern, que va haver d’enfrontar-se a sis vagues. Recapitulem: hi ha massa consentiment, sí; hi ha massa canvis de plans d’estudis, sí; hi ha plans d’estudis moderns que són buits, sí, però les raons profundes són la desigualtat i la falta d’integració. I les irregularitats en adjudicacions de places? Un despropòsit inacceptable, sí, però un problema menor al costat del deficient nivell acadèmic dels nostres alumnes. Els romans ja es queixaven que els seus fills eren pitjors que ells fa dos mil anys, i els fills d’aquests romans es queixaven que els seus fills eren pitjors que ells, i els nostres fills es queixaran que els seus fills són pitjors que ells: això és part de la condició humana. Però el món no s’acaba; ens acabem nosaltres. I només hi ha una manera de continuar vius: a través dels nostres fills, i dels fills dels nostres fills, i dels fills dels fills dels nostres fills. Creure en ells és fer créixer quelcom aliè a través d’allò que és propi. Siguem justos amb ells i ho serem amb nosaltres.
