Organitzem una caça d’homes, Arturo?
Arturo Pérez-Reverte, gran amic d’aquest espai, ha escrit un article que s’ha convertit en viral per a desgràcia de la Reial Acadèmia Espanyola, en el qual afirma entre altres coses que “qualsevol crida a imposar regles clares que no fessin retrocedir el nostre món de drets i llibertats durant l’edat mitjana es va qualificar de xenofòbia i racisme per part de l’equip d’imbècils habituals”, sense adonar-se que l’ús d’aquest llenguatge per part d’un acadèmic produeix vergonya, i la vergonya esdevé enrojolament amb aquest paràgraf espantós: “Vine cap aquí, Mohamed, primo, que a Espanya pots ocupar una casa aliena, dir-li puta a una pocavergonya amb minifalda, robar a punta de navalla i l’endemà, si t’enxampen, ets al carrer. I si ets menor, no cal ni que t’ho expliqui. A més, et subvencionen. Per què passar gana, si és de nit i hi ha figueres.” S’ha dit que la corrupció dels partits sistèmics ha provocat la propagació dels populismes de dretes i d’esquerres, i és veritat. Allà hi ha els casos Cerdán i Montoro estenent els seus tentacles per tot arreu. Del primer ja vam informar en aquest diari de ramificacions a Binèfar i del segon expliquem avui que Red Eléctrica va contractar el despatx de Montoro en els plets amb desenes de municipis de Lleida per les taxes. Vol això dir que Podem i Vox són el mateix? Per descomptat que no. El primer va prometre obrir la porta del cel i el segon, la de l’infern. Podem es va enterrar per errors propis amb la generosa ajuda del lawfare i Vox arrasa amb el que els científics denominen lepenització de l’esperit. El racisme no és racisme: és aporofòbia. Europa ha comprat el relat d’uns Estats Units que porten malament la pobresa perquè fer fortuna està en l’origen de la seua existència. Amb Messi, Lamine i els xeics àrabs no hi ha problema. En realitat patim racisme aporofòbic. I estúpid. Perquè, vejam: pràcticament el cent per cent de les violacions les cometen homes. Organitzem una caça d’homes, Arturo?
Les paraules més boniques
Seguint en els aporofòbics els EUA, quan el 1854 Franklin Pierce, el seu president, va fer una oferta de compra de terres al Cabdill Seattle, aquest va respondre: “Com es pot comprar el firmament? Si no som amos de la frescor de l’aire ni del fulgor de les aigües, com vostès podran comprar-los?”, i altres belles paraules que constitueixen el cant més bonic sobre la propietat de la terra. Si l’home blanc li hagués fet cas, el món seria més decent, a Tor no hi hauria hagut 3 morts en 50 anys per la propietat de la muntanya i nosaltres no hauríem explicat dimecres passat que aquestes 5.100 hectàrees no paguen IBI per aquestes disputes.
