Del foc a les brases
Lleida crema sobre una paradoxa perillosa: més de la meitat dels seus municipis amb obligació legal de tenir un pla contra incendis no en disposen o el tenen obsolet. No es tracta d’un tràmit burocràtic, sinó de la diferència entre una emergència controlada i una catàstrofe. Quan els incendis forestals són cada vegada més virulents, la inacció no és una opció: és combustible afegit. El canvi climàtic, amb sequeres més prolongades i temperatures extremes, ha transformat el mapa del risc. L’Infocat del 2024 així ho confirma: més municipis obligats, més vulnerabilitat. Tanmateix, mentre la Generalitat aprova plans i ofereix suport tècnic, la realitat és que molts ajuntaments –fins i tot capitals comarcals– continuen sense complir. Al·legar falta de recursos pot explicar el retard, però no el justifica quan hi ha vides i territoris en joc. No n’hi ha prou amb tenir el document. Els plans s’han d’aplicar, implicar la ciutadania, preveure evacuacions, coordinar serveis i entrenar respostes. Perquè els incendis no esperen que l’administració es posi al dia. La tragèdia de Torrefeta i Florejacs, amb dos víctimes mortals i 5.100 hectàrees arrasades, és un avís brutal: no es combat el foc amb papers sense revisar ni amb promeses futures. Els ajuntaments tenen una responsabilitat indelegable. I la Generalitat, l’obligació de garantir que la normativa es compleix, oferint mitjans i, si cal, exigint sancions. Perquè davant del foc, la improvisació mata. Urgeix passar del discurs a l’acció: que cada pla no sigui un arxiu oblidat, sinó l’eina que salvi vides. Literalment. Des de l’any 2000 fins al 2022, els incendis forestals han provocat almenys 127 morts a Espanya. Massa recents les dels dos veïns d’Agramunt atrapats pel foc a Coscó, un nucli d’Oliola, per oblidar que després de la fredor de les xifres les tragèdies tenen nom i cognoms, com els dels cinc bombers del GRAF de Lleida que el 2009 van morir a Horta de Sant Joan en un incendi provocat.
Inspeccions necessàries
El vídeo en el qual una cambrera d’un restaurant d’Aitona atén els comensals mentre neutralitza una rata amb el peu ha encès totes les alarmes. El local s’ha clausurat, però la pregunta és què hauria passat si un client no hagués gravat aquestes imatges? Ens agrada pensar que les autoritats sanitàries inspeccionen d’ofici els llocs en els quals es cuina i serveix menjar i s’exigeix un mínim d’higiene per donar llicències. És evident que els ajuntaments petits no poden assumir les inspeccions i necessiten la col·laboració d’una administració supramunicipal.
