Lleida creix, però a dos velocitats
Les últimes dècades, el paisatge humà de les comarques de Lleida ha viscut una transformació tan intensa com desigual. A cavall del creixement vertiginós d’alguns municipis i el declivi persistent d’altres, la demografia ha dibuixat una línia de fractura territorial difícil d’ignorar. I encara que les projeccions de l’Idescat per a la dècada 2024–2034 anticipen un panorama una mica més esperançador, les dades també confirmen que continuem atrapats entre dos realitats que rares vegades es troben: l’expansió i el despoblament. L’Alt Urgell presenta les pitjors perspectives demogràfiques de tota la província: només el 26,3% dels seus municipis creixeran en la pròxima dècada i es converteix en el nou epicentre de la regressió demogràfica a la demarcació de Lleida. En canvi, altres comarques mostren una tendència oposada: el Pla d’Urgell i el Pallars Sobirà lideren les xifres provincials amb un 93% de municipis que augmentaran població, seguides de la Val d’Aran, on el 89% dels municipis creixeran. Què ens diuen aquestes dades? Que mentre unes zones consoliden el seu dinamisme, d’altres continuen caminant cap a la despoblació i l’envelliment.
Aquesta bretxa territorial no és nova. Entre el 1991 i el 2016 més de vuitanta municipis del Pla de Lleida van perdre població, malgrat que el conjunt del territori va guanyar prop de 100.000 habitants, impulsat en bona mesura per la immigració. Durant aquell període, municipis com Guissona (+160%), Torrefarrera (+203%) o Alcarràs (+106%) van viure creixements espectaculars, mentre que desenes de pobles petits del Segrià, l’Urgell o les Garrigues entraven en una dinàmica de declivi. Avui, les projeccions per al 2034 indiquen que algunes d’aquestes tendències es mantenen. Poblacions com Tàrrega (+15,7%), Alcarràs (+15,3%), Tremp (+11,3%), Guissona (+10,8%) o Lleida capital (+9%) continuaran creixent, mentre moltes petites localitats veuran com es redueix el seu cens.
D’altra banda, s’hi suma un altre fenomen transversal: l’envelliment demogràfic. Segons assenyala l’Idescat, el 2034 la població major de 65 anys haurà augmentat en 888 municipis catalans (nou de cada deu), mentre que la franja de 0 a 15 anys es reduirà en 722. És un canvi estructural que afectarà tot el país, però que serà especialment crític als pobles petits, on pot amenaçar la viabilitat de serveis bàsics i el relleu generacional. És urgent repensar la política territorial, invertir en habitatge, connectivitat, serveis públics i oportunitats per als joves en el món rural. Apostar per un model de desenvolupament que no es limiti a créixer, sinó que busqui repartir aquest creixement. Perquè un país no pot avançar realment si bona part del seu territori es queda quiet... o retrocedeix.
