El mestissatge sosté el futur
Lleida viu un canvi demogràfic profund i sostingut. L’arribada de població migrant, i en especial la contribució de les dones estrangeres a la natalitat, està modificant el paisatge humà de la demarcació. Les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya són eloqüents: més del 40% dels nadons nascuts a Lleida el 2023 tenen almenys un progenitor estranger. Aquesta xifra s’eleva encara més si es consideren els casos de pares forans amb mares nacionalitzades o locals, la qual cosa situa el mestissatge per sobre del 45%. Lluny de ser un fenomen puntual o concentrat, aquest patró s’estén de forma generalitzada, des de municipis del pla com Guissona o Mollerussa fins a àrees pirinenques com Vielha, on una dècada enrere aquesta dinàmica semblava haver-se aturat. La lectura d’aquestes dades no s’ha de fer des de l’alarma ni des del prejudici, sinó des de la comprensió d’una realitat que contribueix positivament a l’equilibri demogràfic de la demarcació. Lleida, com altres zones rurals i perifèriques d’Europa, s’enfronta a una natalitat endèmicament baixa –1,08 fills per dona– molt per sota del llindar de reemplaçament generacional. El 2023, van nàixer 3.109 persones davant de 4.222 morts, una diferència estructural que només s’esmorteeix amb l’aportació migrant. No només hi ha més naixements en llars amb presència estrangera, sinó que també creixen les llars mixtes i els formats completament per persones d’altres nacionalitats.
El professor Joan Ganau, de la Universitat de Lleida, subratlla que aquesta evolució demogràfica ha estat constant en les onades migratòries de l’últim segle. Les dones migrants solen tenir fills a edats més primerenques i en més número, encara que els seus descendents, igual que les noves generacions locals, tendeixen a adoptar patrons reproductius més europeus, amb menys fills i en edats més avançades. Aquest fenomen planteja desafiaments, sí, però també oportunitats. Suposa una invitació a repensar polítiques públiques d’habitatge, educació, integració i sanitat des d’una òptica inclusiva i sostenible. També exigeix visibilitzar i valorar aquest mestissatge com una riquesa que reforça la cohesió social i contribueix a sostenir el futur econòmic, cultural i demogràfic del territori. El canvi ja està en marxa. No es tracta d’una substitució, sinó d’una evolució que combina arrels i noves branques, que suma en lloc de restar.
Cultura solidària
També sumen Els Pets, Ginestà, Mateu Bru i Tropical Mystic, formacions que participaran en el concert solidari amb el Paupaterres de Tàrrega, que va patir els efectes de la dana i va veure compromesa la seua continuïtat.
