La percepció de la (in)seguretat
Poques qüestions generen tant debat públic com la seguretat ciutadana. Les dades ofertes ahir a la Junta Local de Seguretat celebrada a Lleida són clares: el primer semestre del 2025 s’han reduït els delictes en un 2,2%, amb una mitjana de 100 fets delictius menys per mes. S’han produït 1.093 detencions, la xifra més alta registrada, i delictes com els robatoris amb força, furts i okupacions han descendit notablement. A l’Horta, on la preocupació veïnal havia anat en augment, els robatoris en habitatges han caigut un 66%. Aquest descens és el resultat d’una major coordinació entre cossos policials, patrullatges preventius i estratègies dirigides contra multireincidents i xarxes delictives organitzades.
Tanmateix, aquests avenços no sempre es tradueixen en més sensació de seguretat. En aquest àmbit, la percepció no sempre segueix l’estadística. Sovint, un sol episodi mediàtic o una decisió judicial polèmica pot pesar més que desenes d’operacions policials exitoses. Un dels casos més representatius és el del sospitós d’haver robat i cremat cinc cases a l’Horta. Després de vuit mesos d’investigació, amb indicis com la geolocalització del seu mòbil en les escenes del crim, va ser enviat a presó preventiva. Tanmateix, una decisió inesperada d’un jutge de reforç va ordenar-ne la posada en llibertat amb càrrecs, en contra del criteri de la Fiscalia i dels seus propis companys del jutjat. Aquest tipus de decisions resulten incomprensibles, alimenten la frustració i fan l’efecte que l’esforç policial és en va.
El sistema de garanties d’un estat de dret no està dissenyat per satisfer el clam popular, però això no l’eximeix d’una necessària coherència i comunicació més transparent entre instàncies judicials, especialment quan les decisions generen impacte públic. Les xifres no han d’ocultar els problemes que persisteixen, però tampoc han de quedar enterrades per una narrativa distorsionada de la por. Cal combatre la delinqüència amb mitjans, coordinació i justícia àgil. Però també cal combatre la desinformació, el prejudici i la sensació d’abandó que moltes vegades s’infiltren en alguns barris. La seguretat real i la percebuda s’han de trobar. I això només serà possible si la veritat de les dades va de la mà de la confiança ciutadana.
Aposta industrial
Lleida és la segona província amb més volum de producció porcina de l’Estat espanyol, només superada per Osca. Tanmateix, les coses canvien molt quan s’analitza el potencial en sacrifici. L’aposta industrial continua sent l’assignatura pendent de la demarcació.
