De camps de cultiu a terrenys plens de malesa
Les persones que tenen més de 55 anys i van residir en zones rurals almenys durant la seua infància segur que recordaran que al final de l’hivern els pagesos cremaven els marges de finques i camins. Hi havia molts focs, però no generaven incendis forestals. A més, durant l’any es portaven a terme treballs d’estassada. Llavors, també era habitual que durant l’estiu es cremés la palla del cereal d’hivern collit. Malgrat que hi podia haver grans flamarades, n’hi havia prou amb llaurar prèviament una petita franja perimetral per evitar incendis, precisament perquè als marges amb prou feines hi havia combustible vegetal. Quatre dècades després, en molts municipis amb prou feines queden petits agricultors, nombroses finques petites i poc productives han estat abandonades, la tasca de netejar la brossa de l’entorn dels camps ha passat a la història i els permisos per fer foc a l’hivern estan limitats a restes de poda i només per als pagesos que sol·liciten la PAC, quan a Lleida hi ha un bon nombre de persones que són originàries de pobles on tenen casa i alguna finca de la qual es continuen ocupant, encara que resideixin i treballin a la ciutat. El resultat d’aquest procés és sobre el qual parlàvem en la nostra edició d’ahir: bosc i malesa guanyen una mitjana de mil hectàrees a l’any a Ponent, ocupant ja més de la meitat de la superfície total, que comporta que augmenti tant el risc d’incendis forestals com que aquests tinguin una gran virulència, a causa del volum de combustible vegetal existent. Arribats a aquest punt, no hi ha dubte que la gestió del medi rural i natural a Lleida i Catalunya ha de millorar substancialment, i que continuar avançant pel camí recorregut en els últims anys no farà més que empitjorar la situació en un context en el qual el canvi climàtic provoca que les temperatures extremes i la sequedat es vagin incrementant. Tal com assenyalàvem en aquesta mateixa secció fa un mes, l’administració ha d’atendre els suggeriments i queixes de les persones que millor coneixen el territori, que són les que viuen al camp, així com les propostes dels experts en aquest àmbit.
L’assignació de places d’FP
La consellera d’Educació va presentar dimarts el resultat de la inscripció a l’FP destacant el rècord de 81.479 alumnes als quals s’ha assignat plaça al juliol. És una bona notícia, tot i que n’hi ha una altra de dolenta: els gairebé 15.000 preinscrits que no disposen de plaça i que han d’esperar al 8 de setembre (el curs comença el 12) per conèixer les vacants a les quals poden optar. L’any passat va ser molt pitjor, perquè el procés no va acabar fins a finals de setembre, però queda marge de millora.
