Assetjats pels incendis
La combinació dels efectes del canvi climàtic i de l’abandó de zones rurals facilita els denominats incendis de sisena generació, que es caracteritzen per la seua gran intensitat i per l’alta velocitat a la qual avancen. El primer d’aquest tipus registrat aquest estiu a l’Estat va ser el que va afectar l’1 de juliol la Segarra i la Noguera, que va segar dos vides i va arrasar més de 5.000 hectàrees. Aquesta setmana, es van declarar diversos gairebé de forma simultània a l’oest i centre d’Espanya, els principals, a Zamora, Lleó, Ourense, Càceres, Toledo i Madrid. En total, són una quinzena que han arrasat ja 90.000 hectàrees, han provocat la mort de tres persones i ferides molt greus a almenys mitja dotzena, han calcinat nombrosos immobles, vehicles i paratges naturals protegits i han obligat a desallotjar milers de persones. Al llarg dels últims anys s’ha registrat un augment progressiu de la temperatura mitjana, acompanyat de llargs períodes de sequera, mentre la pràctica desaparició dels petits i mitjans agricultors ha comportat que les finques menys productives i els marges de camps, camins i boscos hagin estat envaïts per la brossa.
Aquí arriba la paradoxa: què han fet les administracions davant d’aquest panorama? Doncs, d’acord amb el que diuen els números, retallar les partides destinades a la prevenció d’incendis. La comunitat científica fa temps que alerta que l’escalfament global amenaça el futur de tota la humanitat, però la realitat és que afrontar aquest fet no és cap prioritat per a cap govern dels principals països del món, començant pels EUA, presidit per Donald Trump, que nega el que demostren totes les dades. I Espanya no és una excepció, ni a nivell autonòmic ni estatal. I per acabar-ho d’adobar, PSOE i PP utilitzen els incendis per avivar el seu enfrontament, en lloc d’apostar per la col·laboració institucional per afrontar un desastre de tanta magnitud com aquest.
Plans per controlar la fauna
La conselleria d’Agricultura ha activat 4 línies d’ajuts dotats amb 1,5 milions d’euros per subvencionar actuacions de captura de conills al pla de Lleida, gairebé al mateix temps que ramaders del Pirineu protestaven contra la gestió dels danys que causa la fauna. Precisament, el Govern va informar ahir que al setembre aprovarà un pla per rebaixar el risc de transmissió a la ramaderia extensiva de la muntanya de la tuberculosi, de la qual són portadors animals salvatges. Aquests plans són positius, encara que des que els pagesos van començar a queixar-se fins que l’administració va decidir a actuar van transcórrer uns anys que han fet més gran aquest problema i més difícil de solucionar.
