SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Les llistes d’espera a la sanitat pública catalana tenen mala salut, d’acord amb els seus registres. Que la demora per a la visita a un especialista d’oftalmologia a l’hospital Arnau de Vilanova sigui de gairebé 6 mesos, i de més de quatre per a un de traumatologia, així ho constaten. Cal destacar que aquestes dades són una mitjana, i això suposa que hi ha pacients que passen un any o més esperant una consulta. El departament de Salut acostuma a argumentar que els casos més urgents són atesos de forma prioritària, que els que han d’esperar més temps corresponen a patologies lleus i que les dades a Lleida són millors que la mitjana de Catalunya. Encara rai que en alguna cosa estem millor, es podria afegir sobre aquest últim aspecte. Tanmateix, el punt de vista dels afectats és molt diferent. Ahir vam publicar el testimoni d’una pacient que té símptomes de patir cataractes i li han donat hora per d’aquí a vuit mesos. Va assenyalar que si llavors es confirma que s’ha de sotmetre a una intervenció quirúrgica, haurà d’esperar uns quants mesos més per solucionar aquest problema. A més, va concloure que “cada vegada som més habitants, però tenim els mateixos recursos”. És una molt bona observació que es pot aplicar a la gran majoria de serveis públics. A finals dels anys vuitanta, la Generalitat va llançar una campanya publicitària amb el lema Som sis milions. El novembre del 2023, Catalunya va assolir els 8 milions d’habitants, que són un 33% més. La pregunta és: l’administració ha augmentat en la mateixa mesura la seua oferta en matèria de sanitat, educació i en diversos àmbits socials? La resposta és no. Per això les llistes d’espera són tan llargues. L’Arnau acaba d’estrenar un nou edifici per a les consultes externes, que millora substancialment la funcionalitat i comoditat del servei. No obstant, això no servirà per retallar les demores, perquè Salut no ha anunciat cap ampliació de la plantilla de professionals. Els recursos destinats als pilars de l’estat del benestar van quedar seriosament minvats arran de la crisi econòmica i no han aconseguit recuperar els nivells previs. Aquesta situació perjudica més els ciutadans que tenen menys recursos i els d’una classe mitjana cada vegada més empobrida perquè els seus ingressos no creixen al ritme que ho fa el cost de vida, mentre que els més acomodats recorren als serveis que presta el sector privat. Els pressupostos públics depenen principalment de la recaptació obtinguda a través dels impostos, que és en funció de l’activitat econòmica, de la pressió fiscal i de la capacitat d’evitar el frau. Cal recordar aquesta qüestió perquè pagar impostos mai és popular. Prometre grans baixades dels tributs resulta molt atractiu, però cal analitzar qui beneficiarien i si realment les persones físiques i jurídiques que més tenen són les que més aporten.

tracking