El paraigua de la Seu Vella
La Seu Vella és pràcticament l’únic monument de Lleida conegut fora de la ciutat. Això és així, encara que compta amb un bon conjunt d’elements d’interès artístic i arquitectònic, malgrat que conteses bèl·liques com la Guerra de Successió arrasessin part del seu patrimoni medieval. Les esglésies de Sant Llorenç i Sant Martí, el Castell Templer de Gardeny, diversos edificis d’estil modernista, l’antic dipòsit del Pla de l’Aigua, el nou Morera o la biblioteca del campus de Cappont són alguns exemples notables. No obstant, la realitat és que passen desapercebuts a ulls de molts veïns de la ciutat. És evident que qualsevol campanya de promoció cultural i turística ha de tenir com a eix central la Seu Vella. Per aquesta raó, cal valorar positivament la posada en marxa de l’entrada única en forma de targeta, per un preu de 12 euros, a l’antiga catedral, el Castell Templer i els museus de Lleida i Morera, anunciada ahir per l’ajuntament i els responsables d’aquests equipaments. En la presentació, l’alcalde va manifestar la voluntat que més centres culturals se sumin a aquesta targeta, i que també ho facin empreses de l’hostaleria i de serveis. A partir d’aquí, caldria intentar reactivar de forma decidida la candidatura de la Seu Vella a Patrimoni Mundial de la Unesco, que sembla haver quedat aparcada després del fracàs en l’intent d’incloure-la en una proposta conjunta amb Andorra i França.
Els alumnes de Formació Professional, igual que els de Batxillerat, van començar ahir el nou curs escolar amb la novetat de l’augment de les hores de pràctiques en molts cicles. Es tracta dels denominats de formació dual, en els quals ara hi haurà 500 hores d’estada en un centre de treball, quan fins a aquest any no arribaven a les 400. La resta són de dual intensiva, en què les pràctiques són remunerades i assoleixen un miler d’hores, que representen la meitat de la durada del cicle. És un pas endavant a l’ampliar l’exercici efectiu de la professió que s’està aprenent.
Una FP més pràctica
El problema que planteja, i més a Lleida, on el nombre de grans empreses és reduït, és trobar col·locació per a tots els estudiants. Aquest fet fa encara més important adaptar l’oferta de titulacions a la demanda del mercat, perquè si no és possible que en algunes especialitats les pràctiques acabin sent poc efectives, bé perquè hi haurà més alumnes dels que realment calen en algunes empreses o institucions o perquè es faran en llocs que només estiguin relacionats parcialment amb l’especialitat cursada. És un repte complicat que caldrà superar per continuar impulsant l’FP.
