Un enfocament de la migració que ajuda els ultres
Les darreres enquestes d’intenció de vot publicades a Catalunya i Espanya pronostiquen una forta pujada de les forces d’ultradreta. Al Parlament, Aliança Catalana podria passar dels tres escons actuals a una vintena, mentre que Vox també en podria guanyar algun i al Congrés dels Diputats es consolidaria com a tercera força. Tots dos partits es diferencien que el primer propugna la independència per a Catalunya i el segon defensa una política centralitzadora per reforçar l’Estat en detriment de les comunitats autònomes. No obstant, coincideixen en l’eix fonamental del rebuig de la immigració. Els seus líders presenten les persones d’origen estranger com les responsables de gairebé tots els actes delictius i com les grans receptores dels ajuts socials, com l’ingrés mínim vital. Són discursos de traç gruixut, que es repliquen a través de les xarxes socials amb la finalitat que la població autòctona acabi pensant que falten recursos públics perquè la majoria de migrants venen a Catalunya o a l’Estat a viure de subvencions o, com a alternativa, a delinquir. És un missatge que s’assembla perillosament a les diatribes que llançava Hitler contra els jueus, que van acabar calant entre els alemanys igual que ara ho fan a tot Europa les dirigides contra els que arriben procedents de països pobres. És cert que hi ha delinqüents entre ells o que n’hi pot haver alguns que tinguin com a principal objectiu aconseguir ajuts, igual que passa entre persones que han viscut sempre aquí. El que no es pot fer és generalitzar, sinó aplicar la legislació vigent, sense diferenciar d’on procedeix cadascú. El problema és que els ultres han aconseguit el seu objectiu de situar la immigració al centre del debat polític des d’aquesta perspectiva, obviant els seus efectes positius. Sense anar més lluny, més d’un de cada quatre afiliats a la Seguretat Social a la província de Lleida és d’una altra nacionalitat. És clar que cal abordar quines polítiques cal aplicar en aquest àmbit, i no hi ha dubte que una ha de ser que els nouvinguts han d’assumir principis bàsics democràtics com la plena igualtat entre home i dona o conèixer la llengua pròpia del lloc d’acollida. No obstant, fa l’efecte que partits com Junts i el PP, amb la seua declaració de Múrcia aquest cap de setmana, l’aborden partint dels postulats de les formacions que són a la seua dreta, que són precisament la vinculació d’immigració amb delinqüència i ajuts socials. D’aquesta manera, el que fan és reforçar-les, perquè magnifiquen els seus missatges i els ciutadans seduïts per aquestes idees sempre preferiran l’original a la còpia. L’ideal seria que les principals forces democràtiques consensuessin un gran pacte sobre aquesta qüestió, però la polarització actual ho fa inviable.
