Alarma social i deriva demagògica
La detenció d’un home de 40 anys per presumptament violar la seua filla de 21 a la plaça de la Llotja davant del seu altre fill de 8 anys, avançada en exclusiva per SEGRE, ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de continuar treballant per evitar casos de violència sexual com aquest. Les dades sobre aquests delictes a les comarques de Lleida són colpidores. En el primer semestre, es van denunciar 61 violacions, la qual cosa en representa una cada tres dies. És una realitat que cal abordar, però no des de la demagògia fàcil.
Dilluns, la decisió de la jutge de deixar aquest home en llibertat amb càrrecs amb una ordre d’allunyament de la jove va generar crítiques furibundes, que van motivar que ahir el Tribunal Superior de Justícia precisés que la resolució era la que van demanar les parts de l’acusació, que en cap moment van sol·licitar l’empresonament. Cal tenir en compte que la llei d’Enjudiciament Criminal estableix que la presó preventiva només pot imposar-se si hi ha risc de fuga, de destrucció de proves o de reincidència, perquè es tracta d’una mesura totalment excepcional al privar de llibertat una persona sense que hagi estat condemnada. De fet, precisa que únicament pot aplicar-se “quan no existeixin altres mesures menys costoses per al dret a la llibertat a través de les quals puguin assolir-se les mateixes finalitats que amb la presó provisional”. Ahir a la matinada, l’home va tornar a ser detingut pels Mossos d’Esquadra a l’infringir la prohibició d’acostament, ja que estava intentant entrar al domicili familiar. A diferència del que ha passat altres vegades, cal concloure que el dispositiu de control ha funcionat bé. A partir d’aquí, caldrà veure quina és la nova decisió judicial una vegada que ha trencat les mesures imposades cautelarment. El que s’ha assenyalat per a aquest cas és vàlid per a un altre tipus de delictes. L’ingrés preventiu a la presó mai pot ser el procediment habitual, sinó l’excepció que confirma la regla. És veritat que hi ha qüestions a revisar, com per exemple la de detinguts per robatoris que segueixen al carrer quan acumulen diverses desenes d’antecedents, però són puntuals.
I ja que parlem de fets delictius, és cert que alguns generen alarma social, i que també hi ha zones o localitats més afectades. Tanmateix, no ens hem de deixar portar pels missatges per les xarxes –en els quals la ultradreta és molt efectiva– que la inseguretat s’ha apropiat dels carrers, perquè les dades ho desmenteixen. Cal demanar que les forces de seguretat estiguin ben dotades i que la justícia sigui àgil, però no podem permetre mesures que vagin en detriment de la democràcia, com està succeint als EUA de Trump, que és precisament el mirall en què es miren els ultres europeus.
