Lleida ha de tenir una sanitat de primera

Si una persona que té com a hospital de referència l’Arnau de Vilanova de Lleida té un ictus de 9.00 a 14.00 hores en un dia feiner, les seues possibilitats de supervivència i de no patir seqüeles seran més grans que si el té fora d’aquest horari o els caps de setmana i festius. Sembla una broma macabra però és la realitat, tal com vam publicar en la nostra edició d’ahir. Aquesta situació es deu al fet que aquest hospital només practica durant aquest horari la trombectomia mecànica, una cirurgia mínimament invasiva amb què s’introdueix un catèter per un vas sanguini per extreure el coàgul. La resta de la jornada i dies, els pacients són enviats al Vall d’Hebron, a Barcelona. Com sol ser habitual en altres prestacions públiques, Lleida és a la cua de Catalunya, perquè Barcelona i Girona disposen d’aquest servei durant les 24 hores i Tarragona, 12, malgrat que en aquest cas Salut ja treballa per ampliar-lo. Cal esperar que el Parlament aprovi la proposta de resolució presentada per Junts perquè l’Arnau no sigui menys que la resta d’hospitals de referència de cada demarcació i que Salut actuï en conseqüència com més aviat millor, tenint en compte que el mateix departament afirma que és “una necessitat estratègica”.

Per molt que passin els anys i canviïn els governs, la veritat és que el territori que queda més enllà de la Panadella continua veient-se molt lluny des de Barcelona. Com hem indicat en diverses ocasions, els successius presidents i molts consellers de la Generalitat han manifestat la seua voluntat de treballar pel reequilibri territorial de Catalunya quan visiten les comarques de Ponent i del Pirineu. El problema és que els fets els acaben desmentint, perquè solen primar Barcelona i el seu entorn, que concentren més del 60% de la població catalana. No obstant, també toca fer autocrítica. Independentment de quins siguin els motius, dins dels partits polítics que han ostentat el poder a la Generalitat les últimes dècades no hi ha ni hi ha hagut dirigents procedents de Lleida amb un pes rellevant. Ni tampoc sembla que els líders territorials siguin capaços de marcar unes línies d’actuació que siguin vistes com a prioritàries en els centres de decisió.

I pel que respecta a la denominada societat civil, fa tres anys les principals patronals i sindicats i entitats com la Cambra de Comerç i el consell social de la UdL van posar en marxa el denominat Fòrum Secore, amb l’objectiu de consensuar quines accions són més necessàries per a la demarcació i proposar-les a totes les administracions –des de les locals fins a l’estatal– perquè les materialitzin. Cal dir que el balanç ha estat més aviat modest a nivell d’efectivitat, perquè projectes considerats molt rellevants, com el del futur polígon industrial de Torreblanca, han continuat sense avançar.