La falta de política d’habitatge passa factura
No fer les coses quan toca sol acabar tenint conseqüències negatives. Això és el que ha passat amb la política d’habitatge a Catalunya i a Espanya. Durant molt temps la promoció pública de la vivenda ha estat inexistent o residual i la de protecció oficial també ha quedat relegada a un percentatge molt reduït del total. D’aquella pols venen aquests fangs i ara moltes persones, especialment els joves, tenen dificultats d’accedir a un pis perquè els seus ingressos no els permeten ni optar a la compra ni afrontar l’import d’un lloguer. Tal com hem publicat aquesta setmana, l’augment de la demanda d’arrendaments ha provocat que els preus hagin anat a l’alça els últims anys, fins al punt que els propietaris d’un terç dels habitatges que estan al mercat a Lleida demanen una quantitat mensual que supera el salari mínim interprofessional, que està fixat en 1.184 euros bruts. Això també ha portat a un auge del lloguer d’habitacions, perquè d’una banda les persones que no poden permetre’s disposar d’un pis opten per compartir-lo i, de l’altra, els propietaris la veuen com una via per incrementar els seus ingressos, especialment en municipis declarats com a zona de mercat residencial tensionat, on hi ha un límit per als preus.
Revertir aquesta situació passa per una gran inversió de la Generalitat i l’Estat i per la col·laboració publicoprivada. A més, és necessari abreujar tràmits perquè, altrament, les desenes de milers d’habitatges promesos pel Govern de Catalunya i el Govern central no podran ser realitat fins d’aquí a bastants anys, si és que finalment els anuncis es porten a la pràctica. Precisament, seria bo que els dirigents dels principals partits intentessin consensuar per resoldre el que és un dels principals problemes per als ciutadans, independentment de qui governi en cada moment. Per desgràcia, l’únic que faran serà utilitzar aquesta qüestió com a arma llancívola.
La decisió de Junts
La cúpula de Junts decidirà dilluns si trenca amb el PSOE i, si la decisió és positiva, la sotmetrà a consulta de la militància. Passi el que passi, el cert és que el panorama de la legislatura canviarà poc, perquè les discrepàncies entre les formacions que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez han impedit aprovar pressupostos i nombroses iniciatives del Govern central. D’altra banda, una de les poques que han tirat endavant, la llei d’Amnistia, ha estat torpedinada pels jutges. Així que continuarà estant en mans de Sánchez avançar o no eleccions, llevat que Junts decideixi sumar-se a PP i Vox en una moció de censura, la qual cosa sembla improbable.
