El lloguer necessita límits, però també estímuls
La dificultat d’accés a l’habitatge és un dels principals problemes dels ciutadans. La compra de pisos amb hipoteques finançades al 100% es va acabar arran de la crisi immobiliària del 2008. Llavors, el lloguer era una opció molt secundària que amb el pas del temps va anar guanyant pes en el mercat, precisament perquè moltes persones no tenen la capacitat de comptar amb l’import de l’entrada necessari per adquirir un pis, que acostuma a rondar el 20% del preu. Aquest fet va fer que l’oferta d’habitatges en arrendament també creixés, perquè molts propietaris van veure que era una bona via de negoci. No obstant, la demanda va augmentar més, la qual cosa va provocar que l’import dels lloguers es disparés fins a arribar a nivells inassumibles per a bona part dels interessats, especialment els joves. Davant d’aquesta situació, la Generalitat, que és l’administració que té les competències en aquesta matèria, va reaccionar aplicant límits màxims en els municipis declarats com a zona de mercat residencial tensionat, entre els quals figuren Lleida ciutat i una vintena de localitats de Ponent, la majoria capitals comarcals. És cert que l’últim any aquesta mesura ha aconseguit parar l’increment de preus, però amb la contrapartida que amos de pisos han optat per treure’ls del mercat, escanyant encara més l’accés a l’habitatge. Les dades de l’Observatori del Lloguer sobre la demarcació de Lleida constaten que l’oferta ha caigut un 35% en sis anys i aquesta tendència a la baixa es manté. Tenint en compte que les desenes de milers d’habitatges de promoció pública anunciats per la Generalitat tardaran temps a ser una realitat –si és que finalment aconsegueix materialitzar-los– cal buscar alternatives. Potser seria bo adoptar estratègies que vagin més enllà de la simple limitació de preus, combinant-la amb més estímuls fiscals o d’un altre tipus als propietaris que apostin per l’arrendament, sempre que no es tracti de grans tenidors.
El repte de la vespa asiàtica
La presència de la vespa asiàtica a les comarques de Lleida va a més i constitueix un risc, perquè aquesta espècie invasora és una gran depredadora d’abelles i de pol·linitzadors silvestres, amb els consegüents efectes negatius sobre l’apicultura i diversos cultius. Crida l’atenció que un agricultor de l’Albagés trobés un niu, es dirigís a l’ajuntament, Agents Rurals, Agricultura i Bombers perquè el retiressin i la resposta va ser que acudís a una empresa privada. La vespa asiàtica és una amenaça global per al medi ambient i l’agricultura, per la qual cosa ha de ser l’administració la que lideri l’estratègia a seguir.
