Aval europeu a la llei d’amnistia
La llei d’amnistia va rebre ahir el reconeixement de l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb una resolució en la qual conclou que “no s’oposa” a la normativa europea de lluita contra el terrorisme ni a la protecció dels interessos financers de la UE. Sobre el presumpte mal ús dels diners públics, nega que afecti interessos financers de la Unió Europea perquè “no existeix un vincle directe entre els actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió”. I sobre l’altre assumpte, que no existeix col·lisió amb la directiva europea de lluita contra el terrorisme ni la privació de la seua plena eficàcia. Aquesta resolució dona resposta a dos qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional sobre l’ús de diners públics per part dels líders del procés i l’actuació de membres dels CDR, respectivament, per la qual no aborda concretament l’argument de malversació amb lucre personal que el Tribunal Suprem utilitza per no aplicar l’amnistia a líders del procés. Sí que rebat una de les principals tesis utilitzades pel PP i Vox a l’hora de censurar la norma a l’afirmar que “res no permet qualificar la llei d’amnistia d’autoamnistia”, que la seua aprovació obeeix “al fruit d’un procediment parlamentari regular tramitat en el si d’un sistema democràtic pluralista” i que “la seua aplicació no se sostreu el control judicial”. Per si fos poc, afegeix que “s’aplica a un conjunt determinat d’actes, circumscrits en el temps i vinculats a un període de tensió política, sense consideració de la condició pública o privada de les persones interessades. En una paraula, opera impersonalment”. L’única objecció que planteja es refereix al dret a la tutela judicial, a l’indicar que el termini màxim de dos mesos per dictar sobre l’aplicació de l’amnistia en un cas “podria resultar massa curt”. Cal puntualitzar que es tracta del posicionament de l’Advocat General, no del TJUE, malgrat que habitualment acostumen a ser coincidents. Si finalment és així, no hi ha dubte que la justícia europea haurà posat en evidència el paper polític que ha jugat la majoria del Tribunal Suprem a l’hora d’obstaculitzar la implantació efectiva d’aquesta llei. També crida l’atenció que el PP, a través de dirigents com Miguel Tellado o Cuca Gamarra, s’agafés ahir al clau ardent del qüestionament del dret a la tutela judicial per intentar presentar aquesta resolució com la prova que es va vulnerar l’estat de dret. Per moltes interpretacions que se’n facin, els fets són que l’advocat general del TJUE certifica que la llei d’amnistia no contravé la normativa europea. Tenint en compte que el Tribunal Constitucional li va donar el vistiplau fa mesos, seria hora que els jutges deixessin de posar traves a la seua aplicació.
