El concepte de llibertat de Díaz Ayuso
La presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s’ha negat a crear un registre de metges objectors de l’avortament. És l’única comunitat autònoma que ha pres aquesta decisió i, com és habitual, l’ha argumentat embolicant-se a la bandera de la llibertat. Res nou sota el sol, perquè Ayuso és una especialista a utilitzar-la i presentar-se com la seua gran defensora, alhora que acusa el president del Govern central de voler convertir Espanya en una dictadura. Ara bé, quina és la llibertat de la qual parla? Més que les paraules, cal analitzar els fets, entre altres coses perquè el seu guru polític i cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, va admetre fa uns dies en seu judicial que no té problemes a difondre fakes per defensar els interessos de la seua cap. Els metges van poder decidir ingressar en hospitals ancians que es van encomanar de covid en l’inici de la pandèmia en residències de Madrid? La resposta és no, i més de 7.000 persones van morir en geriàtrics. I en el tema dels avortaments, torna a caure en la demagògia a l’afirmar que no vol que hi hagi una “llista negra” de facultatius que es neguen a practicar-los i que ha de prevaler la llibertat de consciència. No hi pot haver cap llista negra perquè el registre és anònim, i cap metge que hi figuri no pot ser obligat a interrompre un embaràs. La finalitat és facilitar l’organització de la sanitat pública per garantir que els seus hospitals puguin atendre les dones que vulguin exercir aquest dret.
Precisament, el que fa Ayuso al vetar aquest registre és coartar el lliure exercici d’un dret, la qual cosa perjudica principalment les dones que no poden permetre’s recórrer a un centre privat pel seu alt cost. La seua actuació en aquesta qüestió, a part de ser més pròpia de Vox que del PP, sembla emmarcar-se en un concepte de llibertat segons la capacitat adquisitiva, que també pot veure’s en altres àmbits, com el de les universitats, ja que Madrid és la comunitat que més ha propiciat l’obertura de privades mentre desatén el finançament de les públiques.
Les fosses de la Guerra Civil
La Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica i RTVE van presentar la setmana passada un mapa interactiu amb dades de gairebé 6.000 fosses de la Guerra Civil que s’han localitzat. Segons el Govern central, ja han estat exhumades 18.000 víctimes, però en queden encara unes 11.000 per recuperar. D’aquestes, gairebé totes van ser assassinades pels franquistes, perquè els vencedors de la contesa ja es van ocupar d’exhumar les víctimes dels republicans. Que 50 anys després de la mort de Franco encara hi hagi tants morts en camps i cunetes demostra el dèficit existent en matèria de memòria històrica.
